Una firma catalana col·loca per primera vegada grafè en un cervell humà

Inbrain Neuroelectronics comença un assaig clínic amb un pacient amb tumor al cap

El dispositiu fet amb grafè d’InBrain Neuroelectronics. | INBRAIN NEUROELECTRONICS

El dispositiu fet amb grafè d’InBrain Neuroelectronics. | INBRAIN NEUROELECTRONICS

1
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

És la primera vegada que el grafè es col·loca al cervell d’un humà i la fita procedeix d’una empresa catalana. Inbrain Neuroelectronics, una companyia nascuda en el si de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), va portar a terme ahir el primer d’una desena de procediments dins d’un assaig clínic orientat a demostrar que aquest material és completament segur en humans.

Ho va fer a les instal·lacions de l’Hospital Salford Royal, a Manchester (Regne Unit), i tot va anar segons el que estava previst. El protagonista va ser un pacient sotmès a la resecció d’un tumor cerebral i l’eina, una tecnologia anomenada BCI-Tx capaç de diferenciar entre teixit cerebral sa i teixit cerebral cancerós amb una precisió fins ara impossible amb els materials que s’utilitzen habitualment en un quiròfan.

És a dir, el grafè (el material més prim conegut per la ciència, però que és més fort que l’acer) s’utilitza com a substitut del metall de platí o iridi, del qual estan fets ara els dispositius que s’utilitzen per a aquest tipus de procediments. I això dona al professional una precisió en el senyal i una resolució fins ara inaccessibles.

Notícies relacionades

"Alta resolució i precisió"

"L’activitat neuronal d’un teixit infiltrat per un càncer o un teixit sa és diferent", explica la cofundadora i consellera delegada d’Inbrain, Carolina Aguilar. "Com que tenim aquesta alta resolució i tenim aquesta precisió en el senyal, podem detectar activitat neuronal, que amb els elèctrodes actuals de platí i iridi no es pot identificar bé –apunta la primera executiva d’aquesta empresa, parcialment finançada pel fons català Sabadell Asabys–. L’altra diferència és que [aquests últims] són molt grans, d’1 a 6 mil·límetres quadrats, i nosaltres tenim contactes que són micromètrics".

Temes:

Hospitals