La inflació afluixa per quart mes i se situa en l’1,5% al setembre

Això significa que la vida continua sent encara una mica més cara que fa un any, que en fa dos i que en fa tres (des de setembre del 2020, acumulem una pujada de gairebé el 18%), però, alhora, implica que aquest encariment va perdent potència. En concret, feia tres anys i mig que la base de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) no registrava una taxa tan baixa. Des de març del 2021. És significatiu, a més, que aquest percentatge es quedi per sota del 2%, que és el número que el Banc Central Europeu (BCE) estableix com a referencia per identificar una inflació sana.

Les raons de la moderació

Seguint encara a la banda de les bones notícies, la comparativa mensual mostra directament una taxa negativa. És a dir, que les obligacions de despesa d’una família han sigut més suaus al setembre, que a l’agost. Ho han sigut només un -0,1%, però es tracta d’un descens, al cap i a la fi. En aquest cas, és la segona caiguda de l’any després del -0,7% que es va registrar al juliol i després d’un agost que va quedar pla (+0,0%).

L’INE relaciona aquest alentiment generalitzat de la inflació amb la caiguda dels preus dels carburants i també, per descomptat, dels aliments i de l’electricitat. Fins a mitjans d’octubre, aquest organisme no donarà gaire més detall sobre la qüestió, però el gràfic dels mesos previs mostra corbes planes o a la baixa en el cost de 10 de les 12 grans categories en què es fixa aquest servei estadístic.

L’alimentació, la roba i el calçat, els mobles i els articles per a la llar en general, restaurants i hotels, begudes alcohòliques, educació, sanitat, transport... De fet, fins al mes d’agost només pujaven l’oci i la cultura i tot allò que envolta el pagament de la vivenda (hipoteques o lloguers, i subministraments).

No sorprèn, llavors, que també la inflació subjacent vagi a la baixa. Aquest indicador elimina de l’equació els elements més volàtils, com l’alimentació no elaborada i l’energia, per mesurar bé la situació de fons. Aquesta xifra està un 2,4% per sobre d’on se situava el setembre de l’any passat, però, de nou, es tracta d’una taxa inferior a la dels mesos previs i, també, la més baixa en anys.

Notícies relacionades

Rosa Clará invertirà 20 milions en una nova seu a l’Hospitalet

La BNEW tindrà un 25% més de participants i el triple de ‘start-ups’

Segons el parer del Ministeri d’Economia, tot aquest quadre demostra "l’eficàcia de les mesures de política econòmica i la capacitat de l’economia espanyola de compatibilitzar el creixement econòmic més significatiu entre els principals països de la zona euro, quatre vegades superior a la mitjana, amb una moderació dels preus". "Uns factors que –apunta el departament en un comunicat–, juntament amb la positiva evolució del mercat laboral, estan permetent millorar la capacitat de compra dels ciutadans i la renda real de les llars".

Sense anar més lluny, l’INE també va confirmar ahir les dades sobre el creixement de l’economia espanyola en el segon trimestre de l’any. El producte interior brut (PIB) del país es va engreixar un 0,8% entre març i juny, impulsat en bona mesura pel consum privat, que va millorar un 2,9% en comparació amb el mateix període del 2023.