Vivenda: fil a l’agulla

L’accés a la vivenda, ja sigui en propietat o bé de lloguer, és un dels reptes a què s’enfronta aquest país. Els preus, especialment a les grans ciutats, en una escalada constant, impedeixen l’emancipació dels joves i que famílies fins i tot de classe mitjana puguin comprar o arrendar un pis i ni tan sols una habitació.

És necessari abandonar l’abandó de funcions que acumulen els diferents governs al llarg dels anys, que han situat el pes de les vivendes socials o assequibles a nivells (2,5% del total és VPO) que provoquen rubor quan es comparen amb els d’altres països de la Unió Europea (UE): 16,8% a França, 30% als Països Baixos o 24% a Àustria.

Notícies relacionades

La grossa i l’anunci de Campofrío

Els impostos com a arma llancívola

Les solucions no són ni simples ni ràpides, per això anem tard. La cosa no consisteix sol a augmentar l’oferta, que també, sinó a adequar-la a les necessitats de la demanda. És una cosa que s’ha posat sobre la taula durant el saló d’inversors immobiliaris The District, celebrat a Barcelona. No és qüestió de construir per construir, que ja sabem on ens condueix, sinó de fer-ho jugant cadascú el seu paper, sense que les administracions només vegin i callin o es limitin a tirar-se els plats pel cap.

La Constitució, que tant esgrimeixen molts partits quan els interessa, és clara. Al seu article 47 estableix que "tots els espanyols tenen dret a disfrutar d’una vivenda digna i adequada" i afegeix que "els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació". Doncs això, d’una vegada, és hora de posar fil a l’agulla –i mai millor dit.