Vivenda: fil a l’agulla

L’accés a la vivenda, ja sigui en propietat o bé de lloguer, és un dels reptes a què s’enfronta aquest país. Els preus, especialment a les grans ciutats, en una escalada constant, impedeixen l’emancipació dels joves i que famílies fins i tot de classe mitjana puguin comprar o arrendar un pis i ni tan sols una habitació.

És necessari abandonar l’abandó de funcions que acumulen els diferents governs al llarg dels anys, que han situat el pes de les vivendes socials o assequibles a nivells (2,5% del total és VPO) que provoquen rubor quan es comparen amb els d’altres països de la Unió Europea (UE): 16,8% a França, 30% als Països Baixos o 24% a Àustria.

Notícies relacionades

Romero: «Catalunya ha de recuperar el lideratge econòmic que va perdre»

Acord per modernitzar el canal d’Urgell

Les solucions no són ni simples ni ràpides, per això anem tard. La cosa no consisteix sol a augmentar l’oferta, que també, sinó a adequar-la a les necessitats de la demanda. És una cosa que s’ha posat sobre la taula durant el saló d’inversors immobiliaris The District, celebrat a Barcelona. No és qüestió de construir per construir, que ja sabem on ens condueix, sinó de fer-ho jugant cadascú el seu paper, sense que les administracions només vegin i callin o es limitin a tirar-se els plats pel cap.

La Constitució, que tant esgrimeixen molts partits quan els interessa, és clara. Al seu article 47 estableix que "tots els espanyols tenen dret a disfrutar d’una vivenda digna i adequada" i afegeix que "els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació". Doncs això, d’una vegada, és hora de posar fil a l’agulla –i mai millor dit.