La IA reviu la demanda d’energia nuclear, gas i petroli
La febre de la intel·ligència artificial porta les multinacionals tecnològiques a negociar acords amb les plantes dels EUA
La central nuclear Three Mile Island, a Pennsilvània (Estats Units). | M. HATCHER / AFP
El 28 de març del 1979, els Estats Units van estar a prop de viure el seu particular Txernòbil. La central nuclear de Three Mile Island, a Pennsilvània, va tenir l’accident més greu de la història del país quan el nucli d’un dels seus reactors va col·lapsar, i es va disparar la seva temperatura i es van abocar gasos radioactius a l’atmosfera. La catàstrofe, que segons Greenpeace va augmentar els casos de càncer i leucèmia a les localitats veïnes, va obligar les autoritats a descontaminar durant dècades el motor afectat. L’altre va seguir operatiu fins al 2019, quan els problemes financers van portar al tancament de la planta. Ara, la febre per la intel·ligència artificial (IA) podria reviure-la i, amb aquesta, els temors dels activistes climàtics.
Microsoft
Divendres passat, Microsoft va anunciar un acord sense precedents pel qual compraria el 100% de la seva energia durant 20 anys. En cas d’aprovar-se, seria la primera vegada que els EUA reactiven una central nuclear desmantellada i la primera vegada que tota la seva producció es posa al servei d’una única companyia i no de la comunitat. El gegant informàtic aconseguiria així obtenir 835 megawatts, la potència necessària per alimentar unes 800.000 llars. Les xifres del contracte són per ara un misteri.
L’acord de Microsoft il·lustra el creixent interès de la indústria tecnològica per l’energia nuclear. Aquest gir es deu a la frenètica aposta del sector per la IA, una tecnologia que exigeix un consum energètic particularment voraç. Una resposta generada amb ChatGPT, per exemple, necessita entre unes 10 vegades més d’electricitat que una recerca a Google. Perquè el desplegament comercial i d’inversions en IA segueixi endavant, Silicon Valley somia amb un "gran avenç energètic" –va confessar al gener Sam Altman, director executiu d’OpenAI– com la fusió nuclear.
Mentre aquesta no arriba, la necessitat de trobar una font energètica massiva, fiable i sense emissions de diòxid de carboni (CO2) ha empès el sector a apostar per la fissió atòmica, considerada "neta". Un terç de les plantes nuclears dels EUA ja estan negociant acords amb multinacionals tecnològiques com Amazon per alimentar els seus intensius centres de dades, segons ha informat The Wall Street Journal. "Contracten les nuclears per garantir el seu subministrament a un preu fix que esquiva les fluctuacions d’altres fonts com el gas i les energies renovables", explica Lluís Batet, catedràtic d’Enginyeria Nuclear i professor de recursos energètics de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Actualment, els centres de dades consumeixen cada any entre un 1% i un 2% de l’energia global, gairebé el doble que Espanya. Si tota aquesta potència provingués de fonts nuclears es necessitarien entre 50 i 60 centrals. Per a les big tech, l’energia nuclear no és suficient. És per aquesta raó que la seva ambició comercial es recolza cada vegada més en els combustibles fòssils, principals responsables del canvi climàtic. Una investigació de The Atlantic ha destapat que Microsoft ven a aquest sector les eines que utilitzen per trobar i explotar noves reserves de petroli i gas. Tot i que aquesta aliança no és nova, la IA obre la porta a una oportunitat de negoci de fins a 75.000 milions de dòlars a l’any.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- L’Atlètic i el Madrid empaten el derbi dels encenedors
- El Girona sua per guanyar un punt contra el Celta i perd a Romeu
- Els millors plats del món sense ser cuiner
- El ‘patriota’ que vol tornar a les arrels ultres