La tornada de l’IVA als aliments bàsics causarà un repunt de preus a l’octubre

"La previsió és que, almenys en un primer moment, hi hagi una pujada de preus, però això no ha de crear necessàriament més inflació, entesa com un augment de preus constant, entre altres raons perquè l’economia espanyola es troba en un bon moment", augura Agustí Colom, professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona (UB). També Javier Martínez, investigador d’ESADE Center for Economic Policy (EsadeEcPol), considera que si "les grans superfícies van traslladar en el seu moment la rebaixa, és d’esperar que traslladin ara la pujada".

La previsió del Govern central és que l’1 de gener del 2025, els productes amb l’IVA superreduït recuperin el 4% que tenien abans de la implantació de la rebaixa i que els de l’IVA reduït tornin al 10%. "Els nostres càlculs –afegeix Zoel Martín Vilató, economista de CaixaBank Research– apunten que entre l’octubre i fins a finals d’any pugui notar-se un repunt de 0,4 punts i que l’impacte de cara a l’any que ve, amb l’entrada en vigor de la segona pujada, sigui de 0,3 punts més".

"És evident que a l’octubre hi haurà un augment de preus, i el 31 de desembre, n’hi haurà una altra vegada. L’IPC dels aliments pot pujar o no, però el general no hauria de notar-ho", vaticina per la seva banda l’expert d’EsadeEcPol, que destaca que, en tot cas, "el fet que l’impost es vagi implantant de manera escalada en suavitzarà sens dubte l’efecte".

Però ¿ha valgut la pena?

Tot i que "la dinàmica de preus dels aliments ha sigut de moderació des que es va implantar la rebaixa i això ha contribuït que l’IPC, que havia arribat a créixer a dos dígits, se suavitzés", segons constata Martín Vilató, és cert que els imports que el consumidor paga pels productes sobre els quals es va aplicar han pujat un 9% de mitjana des de l’1 de gener del 2023, segons les dades disponibles de l’INE.

En alguns casos, com el de les patates, els consumidors no tenen la sensació d’haver notat l’IVA zero i ara estan pagant, segons les dades de l’IPC d’aquest agost, un 24,8% més que el gener del 2023. Les fruites fresques també han experimentat un increment del 15,2% en el mateix període. I l’exemple més paradigmàtic, el de l’oli d’oliva, que s’ha encarit un 59,3%, un percentatge que s’ha vist moderat els últims dos mesos, quan es va suprimir per complet l’impost a aquest producte.

"Molts d’aquests aliments bàsics han continuat veient augments en els seus preus a causa de factors externs com l’augment dels costos de producció i logística i també per les males collites que ha portat la sequera", argumenta, en aquest cas, Javier Martínez. "En un primer moment, la mesura va tenir un efecte molt positiu, perquè la majoria de cadenes de distribució i comerços minoristes van aplicar el descompte i això va generar un alleujament per als consumidors", valora Colom, que lamenta, però, que no es fes un seguiment més prolongat de l’impacte, sobretot quan les associacions de consumidors van començar a denunciar que algun establiment tornava a apujar preus.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Fins al juliol, la mesura li havia costat a l’Agència Tributària més de 2.100 milions d’euros. En concret, en els 12 mesos del 2023, les arques públiques van deixar d’ingressar 1.703 milions d’euros per "la rebaixa de tipus impositius en l’alimentació, que van passar al 0% en els productes que tributaven al tipus superreduït del 4%; i al 5% en olis i pastes, que tenien un IVA original del 10%". A aquest import s’han sumat aquest 2024 442 milions d’euros més, fruit de les dues pròrrogues que ha tingut després el decret inicial.

També ha fracassat en un altre dels seus objectius, el de vetllar per les famílies més vulnerables, atès el seu caràcter d’impost que repercuteix per igual sobre el consumidor final, sigui quin sigui el seu poder adquisitiu. El professor Colom creu, malgrat tot, que si d’alguna cosa ha servit la intervenció del Govern central sobre els preus dels aliments és "per demostrar que una intervenció de l’Estat de manera quirúrgica, sobre un camp molt específic i durant un període determinat, sí que és efectiva". També ho va ser, fa mesos, amb l’electricitat. "¿I per què no hauria de funcionar amb la vivenda?", es pregunta.