El benefici de la banca a Espanya marca un màxim fins al juny

Fins i tot si es té en compte l’efecte de la inflació (que fa que una quantitat d’anys passats equivalgui avui a una xifra més gran), els guanys dels bancs a Espanya fins al juny són els segons més alts de la història, només per darrere dels del 2007 (20.736 milions aplicant-hi l’IPC acumulat). Cal tenir en compte que els beneficis d’aquell exercici estaven dopats per la bombolla immobiliària i amagaven les abundants pèrdues que van aflorar els anys següents, cosa que va provocar la crisi bancària més gran de la història moderna d’Espanya.

Donada l’evolució del primer semestre, és més que probable que el sector superi en el conjunt del 2024 el rècord de 25.111 milions de benefici del 2007. De fet, l’any passat ja va estar a punt: va obtenir 24.358 milions i hauria superat el màxim si no fos per l’impost a la banca impulsat pel Govern central, que va restar 1.263 milions a les principals entitats.

Tret de sorpresa, el benefici del 2024 superarà el límit de la bombolla de fa 17 anys, fins i tot malgrat el gravamen. I el més notable és que ho farà malgrat que el BCE ja ha començat la desescalada dels tipus, just el contrari que passava el 2023, quan els va estar apujant fins al setembre.

Baixada de tipus

El banc central de l’euro va aprovar al juny la primera baixada de tipus des que va esclatar la crisi inflacionària l’estiu del 2021, seguida al setembre per una segona retallada, a la qual previsiblement en seguiran més. Els tipus del mercat, no obstant, miren d’anticipar sempre els moviments del preu del diner de referència i van començar a baixar molt abans. L’euríbor ha passat de marcar un pic del 4,16% l’octubre passat a descendir el 3,166% al setembre. Aquestes baixades provoquen menys ingressos als bancs, a mesura que es van traslladant a les quotes dels crèdits a empreses i famílies concedits a tipus variable.

El saldo de préstecs tampoc ajuda per ara els comptes de resultats dels bancs, ja que es continua reduint interanualment. Les entitats tenien concedits 1,219 bilions d’euros a administracions públiques, empreses i famílies fins al juny, un 1,3% menys que un any abans. Malgrat això, el marge d’interessos del sector (diferència entre els interessos cobrats pel crèdit i pagats pels dipòsits) va pujar fins al juny a 20.846 milions, un 21% més. Això es deu al fet que les baixades dels tipus del mercat, com l’euríbor, triguen a traslladar-se a la cartera creditícia a tipus variable. Per exemple, la majoria de les hipoteques es revisen una vegada a l’any, amb la qual cosa en la primera part de l’exercici els bancs encara es van beneficiar de les pujades prèvies.

A mesura que les baixades de tipus es vagin traslladant als crèdits a tipus variable, les entitats aniran rebent menys ingressos per aquesta via. Però per compensar-ho, han començat a concedir més crèdit en els últims mesos i tenen previst accelerar-lo en els pròxims, aprofitant que la baixada de tipus del BCE fa que per als seus clients sigui més barat endeutar-se. Paral·lelament, des de l’any passat els bancs han anat anticipant-se al relaxament de la política monetària augmentant la cartera de deute que tenen comprada, especialment l’emesa pel sector públic. Aquest deute té un interès fix a llarg termini, amb la qual cosa en moments de rebaixes del preu del diner els proporciona uns ingressos recurrents a un tipus més elevat que el del mercat.

S’hi suma que, com a part de la seva política monetària per combatre la inflació, el BCE remunera els diners que guarda als bancs a un tipus molt alt (al 4% fins al juny) per treure’ls del mercat i refredar l’economia. Les entitats, al seu torn, paguen als seus clients pels seus dipòsits un interès molt inferior (2,13% a les famílies de mitjana al juny) i els cobren més pels crèdits (3,64% per les hipoteques aquell mes). Tots aquests diferencials juguen a favor dels seus comptes de resultats.

Entre gener i juny, els ingressos totals dels bancs van augmentar un 27,8%, fins als 39.932 milions. Aquest increment va ser més gran que el de les despeses (6,8%, fins als 13.821 milions) i que el de les provisions per fer front a impagaments i protegir-se de possibles pèrdues futures (10,3%, fins als 3.600 milions), cosa que va disparar el resultat abans d’impostos un 48,5%, fins als 22.029 milions.

El pagament de l’impost de societats va pujar menys (un 46,9%, fins als 3.171 milions), cosa que va fer que la millora del benefici final fos de l’esmentat 48,8%. La quantitat pagada pel tribut respecte al resultat abans d’impostos va passar del 14,5% al 14,3% (el tipus de societats per a la banca és del 30%, però té bonificacions i deduccions).

L’euríbor baixa del 3%

Notícies relacionades

Fins a 1.350 euros i feina assegurada

Jon Altuna: "Amb el sistema dual, el 80% dels universitaris acaben el grau amb un contracte"

L’euríbor diari a un any, la referència principal per als tres milions de préstecs hipotecaris que hi ha a Espanya, ha baixat fins al 2,936%, cosa que confirma la seva caiguda interanual més gran des del 2013, ja que fa un any aquesta referència estava per sobre del 4%. L’índex diari ha baixat fins al 2,747%.

Els crèdits amb revisió anual que utilitzin com a referència la dada de setembre registraran un important descens. Els que tinguin revisió semestral disfrutaran del tercer descens de quotes consecutiu. Una hipoteca de 151.944 euros a 25 anys amb un diferencial d’un punt (la mitjana segons les dades de l’INE de juliol), fa un any pagava 901,490 euros i, si es consolida el descens actual, passarà ara a 796,66, cosa que suposa un estalvi mensual de 104,83 euros i 1.257 euros anuals.