El sucre i les patates van disparar la inflació amb l’oli d’oliva

Tots dos productes s’han encarit al voltant del 60% des del desembre del 2019, per sobre de l’alça del 17,9% de l’IPC general

Després de l’escalada inflacionista iniciada a mitjans del 2021, els aliments han començat per fi a moderar el seu ritme de creixement. No és que baixin els preus –això encara no–, però l’augment almenys s’ha anat alentint, sobretot en els últims mesos. Malgrat això, l’increment acumulat és significatiu. "En concret, els aliments s’han encarit un 30,7% entre el desembre del 2019 i l’agost del 2024, que és l’última dada que hi ha disponible, això són més de 10punts percentuals respecte a l’augment de l’energia (20,0%) i gairebé 13 punts per sobre de l’IPC general (17,9%)", indica Judit Montoriol, economista de l’equip de CaixaBank Research. Entre els productes que han estirat la inflació cap a dalt, destaca el ja conegut oli d’oliva, que suma un augment del 183%, és a dir, gairebé el triple del que valia a finals del 2019. El sucre, que ha pujat un 66,5%, i les patates, que costen ara un 57,4% més, han sigut els aliats de l’oli en aquesta ascensió.

Segons els càlculs que ha fet CaixaBank Research, que ahir va presentar el seu Informe sectorial agroalimentari corresponent al primer semestre del 2024, són també destacats els increments de la llet sencera (amb un 49,3%), dels ous (un 48,5%), dels altres olis (48,4%) i de les salses i condiments (49,8%).

En contrapartida, els aliments que menys han pujat en aquest període són la fruita seca i la de closca, que malgrat augmentar només ho han fet un 5,7%; el marisc congelat (amb una alça del 14,2%), i el peix fresc o refrigerat, que és un 17,1% més car que a finals del 2019.

Matèries primeres agrícoles

"De cara als pròxims trimestres, es pot esperar que aquesta tendència a la moderació es vagi consolidant", vaticina Montoriol, que basa els seus pronòstics en el fet que els preus de les principals matèries primeres agrícoles han descendit des dels màxims assolits el 2022 en els mercats internacionals i en el fet que els denominats mercats de futurs (com per exemple el de l’oli d’oliva) apunten a una tendència una mica més estable i en nivells similars als d’abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna.

No obstant, assenyala l’economista, "la incertesa sobre l’evolució dels preus dels aliments és elevada, ja que estan condicionats per múltiples factors, com ara els fenòmens meteorològics extrems", que al ser imprevisibles i cada vegada més freqüents seran cada vegada més determinants en els preus del cistell de consum.

I és que, després de dos anys que han estat marcats pels alts costos de producció i per la sequera, l’activitat agrària ha donat senyals de franca recuperació durant el primer semestre de l’any 2024, amb un creixement del 7,6%, molt per sobre del 2,8% registrat pel conjunt de l’economia espanyola.

Notícies relacionades

Aquest bon comportament, en el qual destaca sobretot l’àrea de les exportacions, "està permetent que el sector vagi recuperant gradualment el seu pes sobre el conjunt de l’economia", destaca Montoriol.

Els números són també esperançadors quan es parla de la indústria agroalimentària, que ha estat marcada també els últims anys per la crisi del sector primari. La producció industrial va créixer un 1,9% interanual en la primera meitat del 2024, per primera vegada en positiu des del 2021, i va deixar enrere la forta caiguda del 2,6% del 2023.

Temes:

IPC

Inicia sessió 0 Comentaris

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"