Els models europeus de les baixes flexibles

El model de baixes flexibles que planteja la ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, enerva els sindicats tant com entusiasma les patronals. De moment el Govern central no ha donat pistes de com vol articular la seva proposta, que per equiparar-se a aquests models hauria de reformar la seva legislació. Aquest sistema, amb les seves particularitats, ja existeix en altres estats d’Europa.

FINLÀNDIA.

El model finlandès ha sigut estudiat per la patronal catalana Pimec. El procés de baixa el supervisa un organisme conegut com a Kela, que equivaldria a la Seguretat Social espanyola. En aquest marc, els empleats, a partir del desè dia feiner de baixa, comencen a cobrar un subsidi estatal, en comptes del seu salari.

Si el metge públic i el treballador així ho acorden, en tant que és positiu per a la salut del segon, poden pactar un retorn parcial a la feina, en el qual l’empleat assumeix part de la seva jornada o responsabilitats limitades, segons com estigui. El treballador passa llavors a cobrar el Kuntoutustuki o subsidi de rehabilitació i, al seu torn, part del seu salari. Ara bé, la proporció d’aquest segon està limitat per evitar que assumeixi la càrrega de feina suficient perquè no afecti en la seva recuperació.

ALEMANYA.

Per a la Stufenweise Wiedereingliederung o reintegració gradual a la feina, els alemanys tenen disponible el conegut com a Hamburger model, que no té res a veure amb una hamburguesa, sinó que es diu així perquè va ser concebut a Hamburg. Aquest sistema també combina el pagament de subsidi amb part del salari, una vegada l’empleat es reincorpora, tot i que per accedir a aquest model és necessari que, primer, el metge ho recepti; segon, que l’empleat vulgui, i, tercer, que l’empresa accepti aquest retorn gradual. Ja que implica un retorn progressiu, en el qual a mesura que passa el temps, el temps i la càrrega de feina augmenten. El Hamburger model concep que el retorn gradual pot durar fins a tres anys.

FRANÇA.

Al nostre país veí tenen el que es coneix com a temps partiel thérapeutique. L’empleat pot accedir-hi si té el vistiplau del facultatiu i aquest considera que aquest retorn progressiu no només no és perjudicial, sinó que li ve bé per recuperar-se. El retorn parcial sempre serà amb un mínim del 50% i fins a un màxim del 90%. Hi ha altres models més quadriculats, com ara Suècia, per exemple, on van per quarts de jornada (25%, 50% o 75%).

Tornant a França, el metge renovarà l’autorització cada cert temps, entre un i tres mesos, fins a complir el retorn parcial com a màxim en un any. Si passat aquest any l’empleat no està a punt per treballar, torna a la baixa total, i si aquesta igualment s’allarga, passat un any pot tornar a intentar el retorn progressiu a la feina.

Recel sindical i divisió al Govern

Les patronals han mostrat la seva bona predisposició a treballar en una mesura així.

Pimec ho ha celebrat com «un primer pas positiu cap a una més gran adaptació de la normativa a les necessitats actuals de treballadors i empreses», segons va manifestar l’entitat empresarial en un comunicat. I demana reforçar més el rol de les mútues col·laboradores, de les quals ambicionen que puguin donar altes i baixes com si un metge de la pública es tractés.

Foment també s’ha manifestat «absolutament» a favor de la mesura, ja que l’absentisme, per a les empreses, «és un llast per als seus comptes de resultats».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els sindicats no ho veuen igual. «Tinc dubtes que la ministra fos conscient de les conseqüències de la seva ocurrència», va afirmar el secretari de relacions institucionals de la UGT de Catalunya, Carlos de Pablo, que tem que la mesura permeti a alguns empresaris pressionar els seus empleats per avançar altes.

També hi ha divisió al Govern. La ministra d’Inclusió, Elma Saiz (PSOE), hi està a favor i la de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), no. «Amb la salut no s’hi juga», va escriure al seu compte d’X la vicepresidenta.