Hisenda aprovarà els nous impostos sobre la banca i les energètiques aquest any

Fonts del departament que dirigeix María Jesús Montero, a més, reafirmen que la intenció del Govern és introduir "un incentiu que resultarà d’aplicació en el sector energètic per a les inversions estratègiques realitzades des d’1 de gener del 2024" vinculades amb projectes industrials i la descarbonització, tal com estableix el reial decret de mesures urgents davant els conflictes d’Ucraïna i el Pròxim Orient, que es va aprovar el 27 de desembre del 2023.

Dificultats parlamentàries

De moment, la negociació avança de manera discreta amb els grups parlamentaris. Les converses sobre els nous tributs amb el soci de coalició, Sumar, "formen part del paquet de negociació pressupostària per a l’any vinent", segons Carlos Martín, portaveu d’Economia i Hisenda del Grup Parlamentari de Sumar al Congrés. El PNB, per la seva banda, veu un al·licient en l’aprovació d’uns impostos la gestió i recaptació dels quals seria per a les hisendes forals. No obstant, en aquest mateix espectre polític del centre i la dreta, podria resultar més difícil per al Govern concitar el suport de Junts per a la convalidació del decret. El PP, per la seva banda, sempre ha expressat el seu rebuig a la formulació d’un tribut sobre la facturació de les empreses (en lloc de fer-ho sobre el benefici).

En cas que el reial decret llei no fos convalidat, el Govern encara podria optar per prorrogar al 2025 l’actual gravamen temporal. Aquesta decisió podria materialitzar-se una vegada iniciat l’exercici vinent. En tot cas, el que sembla clar és que el Govern no està disposat a renunciar a la recaptació extraordinària que està obtenint de banca i energètiques en els dos últims anys.

La confirmació del propòsit d’Hisenda d’aprovar els nous tributs, via reial decret llei, malgrat les dificultats per tirar endavant uns nous Pressupostos, suposa una galleda d’aigua freda per a les empreses dels sectors afectats. La presidenta de la patronal elèctrica Aelec (que agrupa grans firmes, com Iberdrola, Endesa o EDP), Marina Serrano, considera que si el Govern no aconsegueix tirar endavant una nova norma, els gravàmens temporals estan abocats a desaparèixer. "Creiem que és un gravamen mal formulat, que penalitza les empreses espanyoles davant les europees i creiem que no s’ha de mantenir, però no tenim més informació sobre el que passarà. De tota manera, tal com està, si no fan res, acaba al desembre", va afirmar Serrano la setmana passada.

La presidenta de la patronal bancària AEB, Alejandra Kindelán, per la seva banda, critica des de fa mesos la voluntat del Govern de convertir el gravamen en un impost indefinit. "Seríem l’únic país europeu amb l’impost permanent i això seria un desavantatge competitiu", va argumentar.

Acord amb Sumar

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els gravàmens sobre la banca i les energètiques es van aprovar a finals del 2022 com una prestació patrimonial de naturalesa no tributària de caràcter extraordinari i temporal, per ser recaptada el 2023 i el 2024 a compte dels ingressos obtinguts el 2022 i el 2023 per les entitats financeres (via interessos i comissions) i pel sector energètic. L’objectiu era obtenir una contribució especial dels negocis que s’estaven veient beneficiats per la pujada de tipus d’interès i pels elevats preus energètics i finançar amb aquests recursos mesures per compensar les famílies per l’encariment de les hipoteques i dels rebuts de llum i gas i, en general, per l’alça de la inflació. En total, en el conjunt del 2023 i 2024 aquests gravàmens han permès a l’Agència Tributària recaptar uns 5.760 milions d’euros.

Tot i que les circumstàncies han canviat, "hi continua havent motius per transformar en impostos permanents aquests gravàmens temporals", opina Carlos Martín, portaveu d’Economia i Hisenda de Sumar al Congrés. Des del seu punt de vista, el "comportament oligopòlic" de les empreses que operen en els sectors financers i energètic justifiquen l’existència d’uns tributs que puguin servir per finançar polítiques a favor dels consumidors.