Promeses buides

El mes passat parlava de les línies vermelles de la publicitat, referint-me a campanyes de publicitat o de comunicació dirigides a millorar la salut, en general, arran d’una campanya que vaig detectar sobre un producte per a la ressaca. L’anunci incentivava a beure alcohol amb la promesa que, gràcies a una píndola meravellosa, tots els efectes negatius desapareixerien l’endemà.

Avui continuo preocupada per un fenomen similar, però encara més perillós: la publicitat enganyosa relacionada amb la salut mental. En un món cada vegada més digitalitzat, l’accés a la informació sobre salut és més ampli que mai. Això ha creat una saturació de recursos, especialment en l’àmbit de la salut mental, on s’ha vist una proliferació de teràpies alternatives, coaches, cursos i gurus sense base científica ni acreditació.

Aquesta saturació de l’intrusisme ha crescut exponencialment a les xarxes socials, en especial a Instagram. Persones vulnerables busquen de manera desesperada solucions per a l’ansietat, la depressió i altres trastorns mentals, cosa que ha donat lloc que una allau d’empreses i marques prometin cures meravelloses, sovint a través de pràctiques dubtoses i enganyoses.

De fet, fins i tot va empitjorar

Un exemple recent d’aquest tipus de publicitat enganyosa l’he trobat en la història de la Joana, una coneguda meva de 45 anys amb un trastorn d’ansietat generalitzat sever amb trets obsessius de personalitat. A Instagram, va trobar un guru de "sanació emocional integral" que prometia guarir-la en només una sessió de dues hores per 450 euros. Atreta pels testimonis aparentment autèntics, per la desesperació pels seus símptomes i pel carisma de l’instructor, la Joana va gastar una part significativa dels seus ingressos mensuals sense obtenir resultats positius. De fet, la seva simptomatologia fins i tot va empitjorar.

El més greu és l’estratègia de comunicació que utilitzen. Fan servir testimonis falsos, o com a mínim dubtosos, amb històries d’èxit que manipulen emocionalment i atrauen persones vulnerables. ¿Inventats? ¿Exagerats? ¿Falses esperances? Una altra manera de persuadir és utilitzant terminologia científica com "energia quàntica", "alineació de xacres", "alliberament de cuirasses" o "teràpies estratègiques breus" per simular teràpies científicament fonamentades, tot i que no ho siguin. I ja, com a cirereta del pastís, manipulen les emocions i la desesperació quan ofereixen solucions ràpides i fàcils a problemes complexos amb falses promeses que van més enllà de la veritat. L’overpromise, o sobrepromesa, que diem en la nostra professió.

Tot això pot ocasionar perills amb greus conseqüències per a la salut mental. Teràpies que poden retardar o invalidar tractaments efectius, agreujar símptomes o crear falses expectatives, cosa que comporta que es pugui arribar a desconfiar dels professionals certament qualificats. La falta de regulació fa que sigui difícil denunciar aquests casos i els usuaris queden sense protecció legal ni cap tipus de suport.

Qüestionar les promeses

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

¿Com podem identificar aquest tipus de teràpies per, almenys, tenir en compte a què ens enfrontem? És crucial buscar professionals acreditats. La diferència entre terapeutes llicenciats o acreditats i coaches sense formació específica pot ser una qüestió de salut; aprendre a qüestionar les promeses extraordinàries i verificar l’autenticitat dels testimonis és essencial per evitar ser enganyats. Aprendre a tenir paciència i no deixar-nos impressionar amb missatges banals i falses promeses curtterministes. Informar i educar el públic sobre els perills d’aquestes pràctiques és una eina poderosa per prevenir fraus. I és important saber com denunciar aquests casos a les autoritats pertinents.

L’auge de teràpies alternatives i gurus a les xarxes socials representa un desafiament important per a la salut mental. La publicitat enganyosa posa en risc la salut de les persones. És crucial fomentar l’educació i la regulació per protegir les persones vulnerables i assegurar que rebin l’ajuda professional i efectiva que necessiten. Al nostre país disposem de grans professionals i centres acreditats que ofereixen ajuda per a tota mena de casos i butxaques. Faig una crida al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, a la Federació Salut Mental Catalunya i al Departament de Salut de la Generalitat per si hi ha alguna manera de treballar en una campanya de conscienciació que informi i expliqui bé la diferència entre un professional acreditat i un terapeuta que ha fet una simple formació i les conseqüències de si n’escollim un o un altre. Em poso a la seva disposició per parlar-ne i treballar-ho junts. Gràcies i seguim.