El consum per llar segueix per sota del nivell prepandèmia

LES DADES.

A meitat del 2024, el consum total de les famílies (acumulat en quatre trimestres) va ascendir a 841.357 milions, xifra que suposa gairebé el 20% més que la del 2019, tot i que si es resta l’efecte de la inflació l’augment es limita a l’1,3% (per sota de l’1,7% que va resultar en el primer trimestre del 2024). A meitat del 2024, el consum anual mitjà per família sumava 43.435 milions, el 14% més que el 2019. No obstant, descomptant l’efecte de l’IPC, la despesa per llar encara se situa gairebé 3 punts per sota de la que hi havia el 2019. I això malgrat que la renda disponible bruta per llar de les famílies ja és, el 2024, l’1,1% superior a la de llavors, després de descomptar l’efecte de la inflació.

LA DEMOGRAFIA.

El creixement del consum total en aquests cinc anys ha sigut esperonat per una població creixent –que ara té gairebé 1,5 milions més d’habitants que el 2019, després de la incorporació de dos milions addicionals de ciutadans immigrants– i per un nombre més elevat de llars (que frega els 19,4 milions, gairebé 800.000 més que fa cinc anys). A més, ara hi ha més d’11,3 milions de persones amb una edat superior a 65 anys. Això és més de mig milió addicional sobre la població de més edat que hi havia el 2019, el 23,5% sobre el cens total de població. També ha augmentat la proporció de població d’origen estranger, que ha passat del 14% al 18% sobre el cens total, des del 2019 fins al juliol del 2024.

TAXA D’ESTALVI EN NIVELLS MÀXIMS.

Les llars continuen destinant un percentatge creixent de la seva renda a l’estalvi. De mitjana, la taxa d’estalvi se situa ara entorn de 5 punts per sobre dels nivells prepandèmia. "El 2023, el creixement de la renda bruta disponible de les llars (RBD) en termes nominals va ser d’un impressionant 11% interanual. En canvi, la despesa de les famílies en termes nominals va ser menys puixant, amb un avanç del 6,1%. De resultes d’això, la taxa d’estalvi va arribar a l’11,7% de la renda disponible a finals del 2023, notablement per sobre de la mitjana històrica del 6,7% en el període 2014-2019", resumeix CaixaBank Research en el seu últim butlletí mensual del setembre. El 2024, la tendència ha anat a més. En el segon trimestre, les famílies van destinar el 21,2% de la seva renda disponible a l’estalvi, davant la taxa del 19,6% d’igual període del 2023. En el conjunt del primer semestre del 2024 resulta una taxa d’estalvi del 14,5%. "Es pot esperar que la renda de les llars continuï creixent i, combinat amb el descens dels tipus d’interès, hauria d’afavorir un dinamisme més alt del consum", vaticina CaixaBank Research.

ENVELLIMENT: CANVI EN ELS PATRONS DE CONSUM I ESTALVI.

L’envelliment de la població condiciona els hàbits de consum i d’estalvi. Si bé és cert que la població amb una edat superior als 65 anys és l’únic tram que ha recuperat els nivells de consum previs a la covid, també ho és que el volum de despesa d’aquestes famílies no és tan alt com el d’altres amb edats entre els 35 i els 55 anys. Aquestes últimes són les que produeixen decisions de despesa més voluminoses en, per exemple, parament i mobiliari de la llar, la compra de vehicles o la cura dels fills. No obstant, aquestes llars amb cap de família d’entre 35 i 55 anys són les que tenen un consum mitjà més allunyat del que tenien el 2019 i els que més han augmentat el seu nivell d’estalvi en els cinc últims anys.

RENDA ALTA, MITJANA EDAT I ORIGEN ESTRANGER.

La recuperació del consum va amb retard en la meitat de les llars amb més nivell de renda. També va amb retard en les famílies on la persona cap de família té entre 35 i 55 anys, així com en les que és d’origen estranger. "En general, veiem que el consum ha anat pitjor on no pesa tant la despesa essencial, que és en les rendes més altes", raona Ángel Gavilán. A més, "l’increment del pes de la població d’origen estranger al nostre país, unit a la pitjor evolució recent del consum en aquest col·lectiu, contribueix a explicar, en part, la debilitat que està presentant el consum mitjà per llar", afirma el Banc d’Espanya. Hi contribueix el creixent enviament a l’exterior de remeses per part dels treballadors estrangers: el 2019 s’enviaven uns 8.000 milions d’euros; el 2023, la xifra va escalar fins als 11.000 milions.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

ELS BÉNS DURADORS.

A partir de l’anàlisi de l’Enquesta de Pressupostos Familiars del 2023, el Banc d’Espanya detecta que "la debilitat de la despesa en béns duradors i semiduradors expliquen el gruix de la bretxa en els nivells mitjans de despesa per llar respecte al 2019". En l’últim Índex de Confiança del Consumidor (corresponent al juliol del 2024), el 90% dels enquestats deia que no va comprar un vehicle en els sis últims mesos, el 75,7% tampoc va comprar mobles per a la llar i el 67% no va adquirir ni electrodomèstics ni ordinadors personals. De cara als pròxims sis mesos, només el 15% de les persones enquestades esperava que les seves possibilitats d’adquirir béns duradors millorés en el pròxim semestre. En particular, la venda de cotxes nous és encara molt lluny del milió i mig que es va superar l’any 2019 (l’any 2023 la xifra es va acostar als 950.000).