La tirania de menjar en tàper

Hem menjat ràpid, sa i barat.

La tirania del tàper està tan instal·lada en el nostre subconscient que fa que ens creguem l’engany.

Associem menjar sa a repetir un dia rere l’altre el bròcoli bullit o les quatre fulles d’enciam amb coses que solen ser un clàssic a les carmanyoles setmanals. Sanes són les llenties del bar de confiança, el problema és que no podem pagar els 14 euros diaris que costa el menú. Són 70 euros a la setmana. 280 euros al mes.

Triem menjar de tàper i fer front als rebuts i una vegada coberts els rebuts, fer la compra mensual i allà, justament allà, és on es torna a torçar el pla i l’economia. Cistelles de la compra cada vegada més buides i més cares, productes cada vegada menys frescos i un estalvi cada vegada més pírric.

Tot torna a repercutir en el feliç tàper: cada vegada més petit, cada vegada menys desitjable.

Els nostres equilibris microfinancers valen la pena si a canvi mantenim la nostra etiqueta de classe mitjana i el seu barem principal: el viatge de vacances.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Si la pandèmia ens va ensenyar a valorar la llibertat de sortir on, quan amb qui ens vingui de gust, la inflació postpandèmia, la inestabilitat econòmica i la reducció d’ingressos derivats de la covid ens ha obligat a circumscriure aquesta llibertat a un viatge d’una setmana o 10 dies a l’estiu.

Dies en què gastem el que no hem gastat en tot l’any. Dies en què oblidem el tàper i la precarietat que simbolitza.