Alemanya s’encalla en la recessió sota un Govern malmès

Per segon any consecutiu, Alemanya tancarà aquest 2024 en recessió. La primera economia del bloc comunitari, i tercera a escala mundial, pateix els estralls d’una pèrdua de competitivitat en sectors clau com l’automoció, a la qual cosa se suma la debilitat política sota una coalició de govern a la qual dia a dia se li pronostica un final prematur.

El ministre d’Economia i vicecanceller, Robert Habeck, va oficialitzar la correcció a la baixa respecte a les seves projeccions anteriors, per admetre que es produirà una contracció del 0,2% del PIB. A l’abril havia pronosticat encara un creixement del 0,3%. "El repunt es fa esperar. Una vegada més", va admetre. Serà el segon exercici consecutiu en negatiu, després de la caiguda del 0,1% registrada l’any anterior. Només en una altra ocasió va encadenar Alemanya dos anys seguits en negatiu, el 2002 i el 2003.

Així, l’anhelada recuperació es postergarà un any més, per situar-se el 2025 en un 1,1%. Habeck va mostrar cert optimisme, tot i que sense explicitar en quins factors interns o externs confia per aconseguir que l’evolució del PIB passi de la tendència negativa actual cap a la positiva.

Crisi energètica

Notícies relacionades

Així pots demanar les noves ajudes al lloguer per a més grans de 35 anys a Catalunya

El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."

La lleugera recuperació que havia pronosticat a l’abril no s’ha produït. El consum no ha impulsat el creixement com s’esperava, persisteixen els efectes de la crisi energètica precipitada per la invasió russa d’Ucraïna, les exportacions no remunten i hi ha una desacceleració en el conjunt de l’activitat industrial.

La crisi del gegant automobilístic Volkswagen, immers en un pla d’estalvi que preveu el tancament de fàbriques i acomiadaments a Alemanya, no és un factor aïllat, sinó que reflecteix els problemes estructurals del sector. Tot es tradueix en una recessió "moderada", va explicar Habeck, generada per "efectes globals" i també, segons el ministre, per "problemes heretats de governs anteriors".