BCN planteja 3 vies per canviar l’aportació privada a vivenda social

En sintonia amb el programa electoral del PSC i partint de la proposta encarregada a un equip liderat per l’experta en vivenda Carme Trilla, l’Executiu ha dedicat els últims mesos a concretar juntament amb els tècnics municipals com es pot encaixar el canvi en la normativa municipal i catalana. Aquest setembre i octubre ha sondejat almenys tres partits per calibrar els suports que suscita el seu projecte, que planeja aprovar abans no s’acabi l’any.

El requisit de destinar el 30% d’immobles a vivendes assequibles ha donat molt poc fruit i, segons el sector, ha paralitzat la majoria de projectes privats. Amb el canvi legal que proposa l’ajuntament, quedarien alliberades d’aquesta obligació les rehabilitacions, que al centre són més nombroses que l’obra nova per falta de sòl. En el cas dels edificis construïts des de zero, s’obririen altres vies perquè els promotors generin igualment vivenda social cèntrica sense dividir la finca. En canvi, es mantindria intacta la superfície mínima dels solars que estan subjectes al 30%, sense eximir els més petits com voldria el sector.

Cessió directa

La recomanació de Trilla ja preveia aplicar la norma només a grans rehabilitacions que afectin tot l’immoble i que conservin únicament la façana, un tipus d’intervenció que a efectes pràctics genera vivendes totalment noves. Així, amnistiava les reformes que no arribessin a aquest nivell, de manera que la reserva del 30% afectés menys projectes.

Una altra novetat és que els promotors que optessin per la cessió de vivendes podrien evitar destinar part dels pisos de la mateixa promoció si ofereixen altres immobles en barris adjacents. Tant si són del mateix districte com si no. Fins i tot hi hauria l’opció d’aglutinar en un sol espai les unitats procedents de més d’una promoció, tant d’un mateix propietari com d’alguns que es posessin d’acord.

L’altra gran alternativa seria substituir la cessió de pisos per una contribució econòmica, que Barcelona destinaria a crear vivenda social en barris amb poca oferta assequible. Tot i això, establir com cal calcular aquesta aportació és tot un repte tècnic, perquè no tindria sentit aplicar una taxa fixa idèntica per a Nou Barris que per a Sarrià-Sant Gervasi. Finalment, el consistori ha apostat per vincular l’import al valor de mercat que tinguin de mitjana les vivendes a cada districte.

Per exemple, en un bloc nou amb deu pisos que valguessin 200.000 euros cada un segons el preu mitjà de la zona, el promotor podria pagar 600.000 euros al consistori en comptes de cedir tres de les vivendes. També podria oferir altres immobles aliens a la promoció, com per exemple tres pisos comprats expressament al voltant. Si fossin en una zona més barata, caldria ponderar a l’alça l’aportació per evitar picaresques. A la pràctica, aquesta doble via comporta establir dues fórmules paral·leles per calcular l’import que cal abonar: un índex de referència del preu de mercat in situ i un coeficient corrector per als casos de deslocalització en veïnats limítrofs.

El Consistori destinaria els diners abonats pels promotors a generar llars assequibles en barris on no n’hi ha gaires. Per materialitzar aquest objectiu, la modificació del 30% preveu crear un vehicle de gestió dels fons obtinguts, un punt que encara està subjecte a la negociació política. La missió la podria rebre un organisme municipal ja existent o bé es podria delegar en una promotora externa amb accent social i escollida per concurs públic.

Llarga tramitació

A la reserva del 30% de Barcelona li queda un camí de tràmits molt farragós. Algunes veus expertes apunten que el camí natural és iniciar una modificació del Pla General Metropolitpa, que haurà de passar per comissió i pel ple municipal. A la cambra haurà de comptar amb una majoria favorable. I finalment s’haurà d’aprovar de manera definitiva en la subcomissió d’urbanisme de Barcelona, que integren la Generalitat i l’ajuntament. Aquest òrgan fonamentalment s’assegurarà de la legalitat de la fórmula, que no tingui afectació supramunicipal directa i que sigui coherent a grans trets amb les polítiques en vigor.

Al tractar-se d’una modificació urbanística complexa, podria exigir més ajustos en la llei d’urbanisme –amb llum verda del Parlament– o fins i tot de la Carta Municipal de Barcelona, segons apunten les mateixes fonts.

Per ara tots aquests tràmits no tenen data oficial, tot i que la intenció municipal és consolidar un pacte polític les pròximes setmanes i portar-lo aviat a votació. Collboni ja va avançar que la seva intenció era tramitar la modificació abans d’acabar l’any. Tenint en compte la imminència de les comissions i el ple de l’octubre, el més probable és que entri en l’ordre del dia del novembre o el desembre. La resposta formal del consistori és que "ara mateix es continua treballant en la construcció de l’expedient i, en clau política, dialogant".

Al seu dia, aquesta mesura, aprovada el setembre del 2018, va comptar amb l’únic vot en contra del PP, l’abstenció de Ciutadans i el vot a favor del PSC, el PDECat (actual grup de Junts), la CUP i Barcelona en Comú, que havia impulsat la norma a petició de diversos moviments socials. Els socialistes van expressar reticències però, com que eren socis de govern dels Comuns, la van adoptar amb l’esperança que fos efectiva. Al cap d’uns mesos, els resultats adversos els van portar a apostar per un replantejament.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Ara hauran de buscar els suports entre Junts, ERC, el PP i Vox, ja que BComú es manté ferm contra qualsevol suavització de la norma. Els contactes ja han començat, amb diferents graus de profunditat i interlocutors en les últimes setmanes, segons diverses fonts.

Junts va portar en el seu programa electoral modificar el 30% i pot oferir els vots que calen sense necessitat d’un tercer partit. Això sí, el grup liderat ara per Jordi Martí ja va avisar que no acceptaria una modificació "de mínims" i voldrà marcar perfil amb alguna clàusula substancial. L’aliança, però, podria posar en perill la negociació simultània aquesta tardor dels pressupostos del 2025, amb ERC i el Comuns com a suports preferents. A més, en l’horitzó sobrevola el pacte no nat PSC-ERC per ampliar el govern municipal, que s’abordarà després del congrés republicà del 30 de novembre. Abans, el 27 d’octubre, Junts també celebra un congrés clau sobre els seus lideratges i estratègies.