Elma Saiz: "Només la sanitat pública podrà donar les futures altes progressives"

La titular d’Inclusió i Seguretat Social va obrir un debat al plantejar que els empleats de baixa mèdica es puguin reincorporar de manera progressiva als seus llocs. La ministra evita valorar si Espanya té un problema amb l’absentisme i insisteix que la seva proposta «no és una qüestió econòmica».

«No tenim un càlcul de si el canvi pot estalviar diners a la Seguretat Social» 

Elma Saiz: "Només la sanitat pública podrà donar les futures altes progressives"
4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Vostè afirma que la decisió d’aquesta tornada progressiva a la feina havia de ser del treballador i que pretenia amb això ampliar drets. ¿Ha perfilat més la seva proposta?

Vaig posar a sobre de la taula un debat que és molt recurrent i ho vaig fer perquè s’abordi a les taules de diàleg social. No hi ha cap proposta concreta. És un debat que en l’epicentre té la salut dels treballadors i les treballadores, que és un dret pel qual les empreses han de vetllar i és una cosa absolutament irrenunciable per a aquest Govern. Les noves formes de treball, el teletreball i la nova realitat del mercat laboral permeten iniciar un debat per analitzar, cas a cas, la possibilitat d’aquestes altes progressives, aquesta reincorporació parcial sempre sense oblidar la presència mèdica dels professionals sanitaris i sempre des de la voluntarietat. Dilluns vinent, 14 d’octubre, tenim prevista una reunió [amb la patronal i els sindicats] i crearem grups tècnics, amb presència, per descomptat, d’altres ministeris. Serà el moment en què ens trobarem propostes. Volem que la societat en el seu conjunt participi en aquest debat.

¿Aquesta nova "incorporació progressiva" estarà disponible l’any que ve?

Doncs tant de bo que sí. La veritat és que el treball per part del Govern i la voluntat d’arribar a acords és total, no pararem. Són qüestions que requereixen una sèrie de treballs i anàlisis. Per exemple, els de l’Associació Espanyola contra el Càncer. Hi ha exemples que ja funcionen en altres països i que poden servir de guia. L’important ara és assolir els consensos.

¿Ha pogut parlar ja amb la seva sòcia de Govern, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que va reaccionar a la seva proposta dient que "amb la salut no es juga"?

Al dir que la salut és un dret irrenunciable, que les empreses han de vetllar per la salut dels treballadors i que està en l’epicentre d’aquest debat que ara comença, el nostre enfocament és absolutament coincident.

La despesa pública en prestacions per incapacitat temporal s’ha triplicat, fins als 14.000 milions d’euros anuals, en l’últim lustre. ¿El debat busca estalviar diners a la Seguretat Social?

Rotundament no, rotundament no. Aquest debat és una qüestió recurrent que el que busca és ampliar drets. No només hi ha exemples d’altres països, sinó que hi ha diferents estudis en què s’explora la possibilitat de si aquesta alta gradual, aquesta reincorporació progressiva, pot ajudar a recuperar abans i a recuperar millor els treballadors. Així és que és un debat que es planteja en termes d’ampliar drets. Rotundament no amb una causa econòmica.

¿Descarta que la mesura acabi estalviant diners a la Seguretat Social?

No es planteja en termes econòmics, no hi ha cap càlcul fet. La idea és donar resposta des de la decisió purament personal de cada un i a més juntament amb un metge.

¿El metge que autoritzi aquesta "alta progressiva" només podrà ser de la sanitat pública o ho podran fer també les mútues?

Només els metges de la sanitat pública decidiran sobre les possibles futures altes progressives. Vull ser molt rigorosa. En l’acord recent al qual hem arribat perquè les mútues col·laboradores de la Seguretat Social puguin fer diagnòstic i tractament de baixes traumatològiques continuen sent els metges de la sanitat pública els que gestionen l’alta i la baixa. I sempre la decisió última de si vol rebre un tractament en la sanitat pública o en les mútues la té el treballador.

Vostè insisteix que no ho concep com una qüestió econòmica, però la primera reacció de les patronals va ser aplaudir la mesura, perquè la veien com una manera de reduir l’absentisme.

Des del ministeri no es pot evitar que cadascú faci les seves interpretacions. Però el deure, l’obligació i la manera de treballar del Govern és afrontar, posar en el centre i parlar de les qüestions que preocupen la societat.

¿Espanya té un problema d’absentisme?

Les organitzacions sindicals i la patronal han d’afrontar, assumir i obrir debats que analitzin com som com a societat. Hem viscut una pandèmia mundial fa escassament quatre anys. La societat ha canviat, les nostres formes de treball, les nostres maneres fins i tot de veure la vida han canviat. M’agrada parlar sempre de desafiaments i d’oportunitats, i per a això hem de donar resposta com a Administració i estar a l’altura de la societat.

La patronal sí que pensa que existeix un problema d’absentisme.

Bé, crec que per això és bo obrir el debat. L’important és sempre analitzar i avaluar.

Tornant a la seva proposta d’"alta progressiva", que ja existeix en altres països. ¿Hi ha algun model que la convenci especialment?

Són diferents països i diferents models, però competeix, i indubtablement, a aquest grup tècnic mesurar i analitzar les propostes.

Notícies relacionades

El mes que ve començarà el procés de regularització de quotes als autònoms. Només 550.000, el 16% del col·lectiu, han canviat de bases respecte al que pagaven abans de canviar el model. ¿Preveu que un alt percentatge hagi de pagar més perquè ha estat cotitzat per sota dels seus rendiments?

Vull posar en relleu la important reforma que vam pactar amb les organitzacions més representatives, que era una de les seves reivindicacions històriques, perquè paguessin segons els ingressos reals. Iniciem un procés en el qual la Seguretat Social acompanyarà permanentment els treballadors autònoms, per donar certeses i seguretat jurídica, i el culminarem el març del 2025. Estem intercanviant informació amb l’Agència Tributària i les hisendes forals i encara no tenim dades concretes.