La geopolítica frena Europastry

Avui, Europastry, el gegant català especialitzat en masses congelades amb unes vendes de 1.300 milions d’euros anuals, s’anava a estrenar en la borsa. Era el segon intent després de paralitzar el procés el juny passat. Aquesta vegada, de tota manera, ha passat just en la vigília d’estrenar-se al parquet, el dia que havien anunciat que donarien a conèixer el preu de sortida, situat en la forquilla entre els 15,85 i els 18,75 euros l’acció. Ja hi ha alguns inversors institucionals que es replantegen la possibilitat d’acudir a una eventual futura operació i d’altres que asseguren que encara no han pres una decisió exclamen: "Ja ho veurem". De fet, en els últims dos anys seria ja la quarta vegada que Europastry posa fre a una oferta pública de venda (OPV).

El factor que ha portat a aquesta nova reculada és, segons la companyia, la situació geopolítica, amb la tensió entre Israel i l’Iran, "que està produint una profunda inestabilitat en els mercats". És el mateix argument que va esgrimir a finals de juny, quan també va afirmar que esperaria a una nova finestra d’oportunitat per desembarcar en el mercat. I tot això malgrat que al llarg de tot el procés "Europastry ha rebut molt bona resposta per part dels inversors, que han posat en relleu la trajectòria de la companyia i les seves perspectives de creixement, inclosa una previsió de tancar el 2024 amb rècord de facturació i ebitda", destaca en el comunicat en el qual justifica aquesta nova frenada a la seva estrena borsària. El problema és, segons els experts, que el mercat no pot ser l’argument.

Dimarts, el dia en què anaven a donar a conèixer el preu de sortida a borsa, a mesura que transcorrien les hores, en la companyia controlada per la família Gallés es debatien les mesures que calia prendre. Una de les que es va posar sobre la taula va ser reduir la mida de l’oferta pública de venda (OPV), és a dir, vendre una proporció més petita de títols als inicialment previstos, que eren entorn del 30% del capital. Però finalment va prioritzar l’opció de posar de nou fre a l’espera de temps millors. Aquesta opció ha sigut confirmada per algun dels inversors institucionals. De fet, a última hora de la tarda, alhora que comunicaven per part dels col·locadors que s’optava pel rang baix de preu (15,85 euros), "van demanar que es ratifiqués que es mantindria el compromís una vegada reduïda la mida de l’OPV, cosa que vam fer", expliquen fonts de GVC Gaesco.

Possibles raons del fre

El cert és que, finalment, es va tornar a comunicar als inversors institucionals, que són els que entren en les operacions amb vocació de permanència, que s’havia optat per recular de nou. Algunes fonts afirmen que la família Gallés, la principal accionista, no estava disposada a vendre al preu més baix, quan els havien venut les bondats de fer-ho en el tram alt. Altres fonts afirmen que un element podria haver sigut que alguns inversors no van acceptar el canvi de mida de l’OPV (l’ampliació de capital es mantenia, però la venda d’accions del fons MCH es reduïa a la meitat del que estava previst).

Notícies relacionades

Més enllà de les fronteres

Repsol confia en un gir cap a la neutralitat tecnològica amb la nova CE

Però els analistes ho rebutgen perquè els inversors institucionals entren en aquestes operacions amb vocació de permanència i veuen més plausibles certs vaivens de la direcció del grup, molt obsessionat a seguir l’evolució del gran líder mundial del sector, la suïssa Aryzta, amb més vendes i beneficis, i un valor de mercat d’uns 1.700 milions d’euros. Segons aquests especialistes, "no tenia gaire sentit que el valor d’Europastry fos d’uns 1.600 milions, amb una facturació anual de 1.300 milions i 69 milions de beneficis; davant Aryzta, amb vendes per 3.000 milions i beneficis de 161 milions, i una capitalització de 1.700 milions. Fins i tot es van arribar a estudiar els 2.000 milions".

En el rerefons està també el paper dels bancs d’inversió i col·locadors, que solen empènyer les empreses a optar per les franges altes de preus, cosa que limita el seu possible recorregut a l’alça, apunten alguns analistes. És una cosa semblant al que va passar amb la sortida a borsa de Puig, la més sonada de l’any, que es va estrenar a 24,50 euros i avui cotitza per sota dels 20.