Onze ciutats tenen més places en vivendes turístiques que en hotels

Almenys 11 ciutats espanyoles compten amb més places de vivendes turístiques que d’hotels. És el cas de Màlaga, València, Sevilla, Alacant, Granada, Còrdova, Las Palmas de Gran Canaria, Santander, Gijón, Múrcia i Pamplona, segons recull l’últim informe del lobby turístic Exceltur, a partir de dades d’AiDNE i l’INE. La patronal afirma que aquesta oferta més gran està al darrere del malestar ciutadà sorgit aquest estiu en nombrosos municipis espanyols.

En total, el nombre de places de vivendes turístiques a les 25 principals ciutats d’Espanya va pujar aquest estiu fins a les 388.453, unes 50.000 més que fa un any. Mentrestant, l’oferta hotelera ascendeix a 420.736. Això es tradueix en un creixement en pisos turístics del 16,6% l’últim any, mentre que en el cas dels hotels es va situar en l’1,6%.

Les xifres generals, però, encara estan per sota del màxim del 2018, quan es va arribar a les 442.197 places de lloguer turístic. El lobby atribueix aquest decreixement al fet que algunes ciutats han frenat l’expansió amb mesures restrictives i de control. Com a exemple de bones pràctiques, Exceltur assenyala Palma, amb 8,9% de places menys que fa un any; Eivissa, amb un 8,3% menys; Sant Sebastià, amb un 5,4% menys, o Pamplona, amb un 15% menys.

També Barcelona. Malgrat que la ciutat ha augmentat les places un 8,6%, fins a les 60.840, el lobby celebra la decisió de l’alcalde Jaume Collboni de tancar-les totes d’aquí cinc anys, a partir de la legislació vigent de la Generalitat. "Barcelona és un bon exemple de gestió del turisme. Podem estar o no d’acord en algunes mesures, com l’augment de l’ecotaxa, però hi ha un plantejament reflexionat del que està passant a la ciutat", va afirmar el director de l’àrea d’estudis d’Exceltur, Óscar Perelli.

Entre els casos més sagnants per al sector hi ha Madrid, la ciutat amb més nombre d’espais disponibles en vivendes turístiques, amb 84.700, un 24,8% més que fa un any i gairebé unes 8.000 menys que en hotels. Però també Màlaga, on les 39.600 places en vivendes turístiques tripliquen les 14.100 places hoteleres, després d’un creixement interanual del 17,8%, o València, on les 37.500 places en vivendes turístiques gairebé dupliquen les 20.600 habitacions en hotels, després d’un avenç del 26,8% l’últim any.

També Sevilla ha viscut un fort increment de l’oferta de lloguer temporal (19,4%), cosa que l’ha portat a superar les 33.000 places d’aquest tipus, al davant dels 26.000 en establiments hotelers. També a Alacant i a Còrdova la disponibilitat de lloguer vacacional es va incrementar un 20% respecte a l’any passat. En aquest cas, l’alça es va traduir en 19.500 i 10.755 espais disponibles per a persones en pisos de lloguer, mentre que als hotels amb prou feines hi caben 9.173 i 6.929 persones, respectivament.

Un altre exemple és Granada, que després d’incrementar l’oferta de lloguer un 15% compta amb 15.213 places en vivendes turístiques i 14.375 en hotels. També Las Palmas de Gran Canaria, amb 10.533 espais en vivendes turístiques i 6.309 en hotels, després d’un creixement pròxim al 10% en el cas de les primeres; o Múrcia, amb una alça del 30%, fins a les 5.159 places en vivendes turístiques, davant les 4.700 en hotels.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Creixement turístic imparable

Precisament, el turisme continua imparable. Després d’un inici d’any de rècord i un estiu històric pel que fa al nombre de visitants estrangers, encara el final del curs amb l’expectativa de continuar creixent. El sector es reivindica, així, com el gran motor econòmic del país, al ser capaç de generar 207.900 milions d’euros d’activitat a tancament del 2024 (cosa que suposa el 13,4% del PIB), segons les previsions del lobby Exceltur, que agrupa gegants del sector com Meliá o Iberia. En el tercer trimestre, el turisme va generar 77.156 milions d’euros d’activitat turística, un 4,8% més que ara fa un any.