Alfonso Alcántara: "Als joves no és que no els motivi treballar, és que els motiven altres coses"

¿Hi ha res més motivador en la feina que un bon sou?

El que més emociona del salari emocional és el salari. Quan parlem del salari emocional, de qualsevol factor que no sigui monetari, moltes vegades està bé sempre que sigui complementari. Hi ha dos factors motivacionals de què mai et canses. Un són els diners, però entès com a poder, com a capacitat d’elegir. I mai et canses de tenir alternatives d’elecció. ¡Per molts diners que tinguis!

¿I el segon?

L’atenció social, en les seves diferents versions, com a reconeixement, afecte, un ‘ets el millor’ i tal. Molts de rics, per exemple, busquen reconeixement amb la seva obra benèfica. Bill Gates va dir fa poc que amb la intel·ligència artificial tenim un problema, perquè ens traurà els nostres propòsits. ‘Jo que estic lluitant contra la malària al món, arriba una IA, ho resol i ara que faré jo amb la meva vida’.

Benaurat problema.

Sens dubte. Però ens mostra que els diners motiven de fons, perquè et permeten tenir una estabilitat. Al final sense diners tu no vas a treballar. Però una vegada a la feina, ¿què et motiva? El propòsit. Per exemple, que els objectius que et marquen siguin rellevants i específics. Poc motivarà un cap al seu empleat si li diu "Martínez, sigui més productiu".

¿Què li haurien de dir?

Molts directius em diuen "Vull que els meus treballadors vinguin motivats de casa". I jo els responc amb el següent acudit: "Martínez, ha de venir motivat de casa". I Martínez respon al cap: "Jo, cap, ja surto motivat de casa, però és que entro aquí i se’m passa". No funciona així, depèn de molts factors com el tipus del cap, les relacions amb els companys, els objectius de l’empresa, el salari base, els incentius...

¿Com motivaria una persona que odia la seva feina?

Hauríem de veure per què l’odia i canviar aquests factors. Hi ha moltes coses que són organitzacionals. Soc molt crític amb l’autoajuda. Tu no pots dir a una persona que s’automotivi en un context de precarietat.

¿Com motivaria algú a qui li agrada la seva feina, però té un cap a qui odia? Un no pot demanar que li canviïn el cap...

La feina és l’única relació on poden conviure dues persones que s’odien. Tot i que l’única manera de continuar motivat seria canviar de cap, és a dir, de feina. Si no, has d’acceptar la situació i entrenar-te per suportar aquesta relació. Però això no és motivació.

¿Com ha de ser un motivador?

N’hi ha de diversos tipus. Hi ha el motivador obvi, que et diu "l’important són les persones". Després hi ha el motivador insubstancial, que et diu "l’important és l’actitud". Sí, l’important és l’actitud, però l’actitud és una conseqüència. Tu tens millor actitud, millor motivació, més voluntat quan passen certes coses. I després hi ha el motivador pesat, del tipus autoajuda, que diu: "No hi ha fracàs, hi ha aprenentatge. No hi ha caps dolents, hi ha experiències".

¿És imprescindible que un bon motivador cridi molt?

Depèn de la cultura social en la qual es mogui. D’un entrenador de futbol, per exemple, es valora molt que sigui apassionat. Però hi ha grups de professionals que ho rebutgen, no veuen bé les festes i aquestes coses. Però el que és imprescindible és que un motivador avaluï quins canvis generen les seves accions.

¿Als joves els motiven coses molt diferents?

Aquí crec que hi ha una mica la notícia falsa que necessiten coses molt diferents per motivar-se en el treball. I no és així, el que passa és que per als joves el treball no és una cosa tan central com ho era fa 50 anys. Els joves no és que no estiguin motivats per anar a treballar, sinó que de vegades els motiva més el que fan quan no treballen. També li passa això a una persona de 60 anys, però potser aquesta persona té menys coses fora de la feina que la motivin.

¿La vida és més divertida que fa 50 anys?

Totalment. Les alternatives de viatjar són més barates, l’oci és molt més divers, les relacions personals ja no són tan restrictives, l’alliberament de la dona...

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

També és més complicat comprar-se una casa que fa 50 anys.

Exacte. Molts perceben que fins i tot treballant vuit hores al dia no tindran casa. Els joves no estan tan motivats per treballar quan perceben que tenir més ingressos no els traurà de la precarietat.