Pressupostos, ni lluny ni a prop

Això que els pressupostos són el principal instrument d’un govern per aplicar les seves polítiques perd pistonada en les legislatures que depenen de suports en diversos fronts. Ho sabem a Catalunya, on durant més d’una dècada o bé s’han hagut de prorrogar o s’han aprovat tard. El 2022, l’Executiu català va aconseguir aprovar en temps i forma els comptes públics per primera vegada des del 2010.

Tant a nivell de la Generalitat com de l’Estat, les perspectives per ara són que serà difícil, o com a mínim complicat, que els comptes públics poden estar avalats pels respectius parlaments en temps i forma, és a dir, abans d’acabar l’exercici actual, perquè entrin en vigor l’1 de gener. En la Generalitat, fins que no s’aclareixin les posicions dins d’ERC en el seu congrés extraordinari el 30 de novembre per triar un nou lideratge, serà molt complicat que el Govern del PSC compti amb un suport fiable.

Notícies relacionades

Catalunya, Astúries i Andalusia, a la cua en percentatge d’inversió en transports

La Seat que rebrà el nou president

I, en canvi, els pressupostos són necessaris per poder actuar amb agilitat i sense haver de recórrer a avals parlamentaris cada vegada que s’ha de gastar més del que permet una pròrroga. A sobre de la taula s’acumulen projectes importants, començant pels 1.100 milions d’euros anuals previstos per construir fins a 50.000 vivendes fins al 2030, un dels problemes que més preocupen els ciutadans actualment.

La conjuntura política, tot i que, per exemple, en el debat de política general al Parlament el president Salvador Illa ha sortit sense rascades que podrien fer perillar futurs suports als comptes per part dels republicans i els Comuns, no facilita que puguin aprovar-se els pressupostos amb la celeritat que voldria Illa. El més probable és que hàgim d’esperar, com a mínim, unes setmanes, fins que s’aclareixin els lideratges i les estratègies d’ERC. I a nivell estatal, una vegada premuda també la tecla de pausa, a la incògnita dels republicans s’afegeix la de Junts, que celebra el seu conclave a finals de mes. És a dir, els pressupostos no sé si estan encara lluny, però el cert és que tampoc estan gaire a prop.