El certificat energètic, obligatori en les compres de vivenda amb hipoteca

Posar a disposició dels compradors o arrendataris un certificat d’eficiència energètica és obligatori des que ho va establir una llei el 2013. L’objectiu era que el compradors poguessin comparar els immobles "amb altres edificis de la mateixa zona, afavorint, per tant, la promoció d’edificis d’alta eficiència energètica i les inversions en estalvi d’energia". No obstant, els incompliments són habituals en el cas dels lloguers, mentre que en les compravendes els notaris poden permetre que els compradors renunciïn al certificat. Així ho accepta la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública del Ministeri de Justícia, ja que s’entén que l’obligació de comptar amb el certificat és un precepte que busca defensar un interès privat (donar informació al comprador) i no un interès públic.

Malgrat això, el Govern els farà obligatoris a la pràctica, a l’afegir-los a la documentació que hauran d’incloure les taxacions d’edificis acabats (no en construcció). En principi pot suposar un cost addicional, però dependrà de les circumstàncies. El preu varia en els dos casos en funció de la mida de l’immoble, entre altres factors, però de mitjana una taxació ronda els 350 euros i un certificat energètic es mou entre els 95 i 140 euros, segons explica la taxadora Tinsa España by Accumin. No obstant, si el propietari de l’immoble ja té el certificat, com que en principi és obligatori, el podrà aportar al taxador i no suposaria un cost afegit.

Alentir la taxació

En qualsevol cas, David Paramio, director de consultoria i sostenibilitat de Tinsa, adverteix que "incloure un document tècnic d’un tercer alenteix el procés de valoració i, per tant, el de l’operació financera del client. A més, el certificat energètic requereix un registre a les comunitats autònomes, un procés que es pot demorar en el temps". Les certificacions energètiques, admet, aporten informació rellevant sobre el confort i el nivell de despesa que comporta un immoble i és positiu que es vagi prenent consciència que no són un mer tràmit. Però, alhora, afirma que no s’ha "de perdre de vista que la valoració i la certificació energètica són feines molt diferents".

Així, la taxació "mira de delimitar un valor que servirà com a garantia per a una entitat financera i establir la referència de finançament a l’operació" creditícia, mentre que el certificat determina la "qualificació energètica de l’immoble partint dels consums d’energia i les emissions de CO2". "És cert que la incorporació massiva en les valoracions i el principi de sostenibilitat que es vol incorporar a la valoració immobiliària contribuiran que el mercat comenci a reconèixer l’eficiència d’un actiu, però tenen una operativa diferent que pot suposar un problema en els terminis de tramitació de la valoració", afegeix.

Risc de devaluació

Notícies relacionades

Repsol planeja la seva transformació per sobreviure a la transició energètica

El malson francès

El Govern, en qualsevol cas, està impulsant la mesura per facilitar que les entitats financeres compleixin amb les expectatives supervisores del BCE, que insta els bancs a mesurar l’empremta de carboni de les seves carteres de préstecs per avançar en la transició ecològica. El ministeri també ha establert que els taxadors hauran de tenir en compte a partir d’ara els "riscos ambientals i climàtics, i altres riscos físics pels quals es pugui veure afectat l’immoble" a l’hora de valorar-lo. Així doncs, el BCE ha advertit als bancs que han de prestar "atenció especial a la ubicació física i l’eficiència energètica dels immobles comercials i residencials" que ajuden a finançar, ja que els "riscos relacionats amb el clima i mediambientals poden afectar el valor dels actius de garantia". És a dir, als mateixos immobles finançats, que es poden devaluar.

Paral·lelament, Economia confia que la inclusió dels certificats en les taxacions impulsi indirectament les hipoteques verdes, ja que garantirà que els bancs tinguin informació sobre l’eficiència energètica dels immobles dels quals financen la compra. "En l’actualitat, sis entitats ofereixen aquests productes a Espanya. Ens trobem davant d’un segment de mercat de desenvolupament incipient i la generalització de l’obtenció de certificats d’eficiència energètica dels immobles dels quals es vol finançar la compra podria contribuir a dinamitzar-lo", afirma en el seu recent Libro Verde sobre Finanzas Sostenibles. Segons un informe de Qualis Credit Risk, el 2022 amb prou feines es van formalitzar 2.773 hipoteques verdes a Espanya i el 2023 només en van ser unes 3.000, davant les 12.000 de Suècia, 10.000 de Dinamarca o 9.000 dels Països Baixos.