Repsol planeja la seva transformació per sobreviure a la transició energètica

Utilitzar l’oli de fer un ou ferrat a la paella per omplir el dipòsit del cotxe. Repsol vol convertir l’oli de cuina utilitzat en bicombustible per reduir el consum de petroli. La primera petrolera espanyola ha començat a adaptar de manera gradual les seves refineries per produir un producte equivalent en prestacions als combustibles tradicionals, però fabricat a partir de matèria primera orgànica, com l’oli utilitzat de cuina o els residus.

El primer pas ha sigut la reconversió d’una de les més de 40 unitats que componen l’enorme refineria de la petrolera a Cartagena, la més gran dels cinc complexos que la companyia té a Espanya (a Cartagena s’hi afegeixen la Corunya, Tarragona, Puertollano i Bilbao). La planta es va posar en marxa a principis del segon trimestre d’aquest any després d’una inversió de 250 milions d’euros i dos anys de construcció.

A simple vista la imatge és la mateixa que la de les seves iguals fòssils, formada per un garbuix de canonades, escales i dipòsits a l’interior de l’enorme complex industrial de Cartagena, però una immensa lona blava anticipa el seu caràcter renovable. Formada per una superfície d’uns 46.000 metres quadrats està composta per quatre àrees. Les tres principals són una planta que converteix els residus en combustible, una altra d’hidrogen tradicional per alimentar el procés i l’àrea d’emmagatzematge del producte acabat. Mentre que la quarta s’ubica fora del complex i es correspon amb quatre grans tancs que emmagatzemen els residus després de la seva arribada amb vaixell al port de Cartagena.

Procés semblant

El procés de producció és molt semblant al del petroli tradicional i es basa a tallar les molècules de residus urbans, escalfar-les i després transformar-les en combustible a partir d’una reacció química, segons explica el director del complex, Antonio Mestre. El combustible renovable generat a partir de matèria orgànica no és innocu perquè en la combustió també emet, però ho fa en menys grau que la seva alternativa fòssil, segons la companyia. El motiu és que el C02 que allibera en el seu ús és igual al que absorbeix la matèria orgànica de la qual procedeixen durant tota la seva vida útil.

La nova planta preveu rebre unes 300.000 tones de residus a l’any per produir unes 250.000 tones de dièsel renovable i combustible sostenible d’aviació. Es tracta encara de quantitats molt petites, si es té en compte que la refineria de Cartagena produeix aproximadament uns 5 milions de dièsel i 2 milions de querosè i gasolina a l’any.

En l’àmbit econòmic, el projecte aspira a arribar als 50 milions de guanys (ebitda) aquest any i al voltant de 90 milions en un any normal malgrat que l’aterratge no ha sigut fàcil per la baixada dels marges del dièsel renovable (influït per la sobreoferta als Estats Units i l’arribada de productes asiàtics), segons va revelar en les últimes presentacions de resultats el seu conseller delegat, Josu Jon Imaz. El 2023 la petrolera va obtenir un benefici brut de 9.254 milions d’euros.

Notícies relacionades

El malson francès

La collita d’oli remunta i fa preveure preus més moderats

Des del gener, l’empresa ha venut 30 milions de litres de combustible renovable i ja compta amb més de 500 estacions de servei que el subministren, cosa que suposa el 10% de les vendes d’aquestes gasolineres. L’objectiu és tancar l’any amb 600 establiments i assolir els 1.500 l’any que ve, gairebé la meitat de la seva xarxa a Espanya i Portugal. "Estem oferint una alternativa (als combustibles fòssils), però la realitat és que en el dia d’avui els nostres clients escullen l’altre [el combustible tradicional]", reconeix la directora de Combustibles Renovables Repsol, Berta Cabello.

En termes pràctics, per al consumidor l’experiència és la mateixa que la de proveir-se de dièsel perquè malgrat que el producte renovable té una densitat inferior, l’empresa utilitza additius per compensar aquesta diferència i evitar qualsevol canvi en la potència del motor o en el consum del vehicle.