L’estudi de les institucions i la prosperitat guanya el Nobel d’economia

Els nord-americans Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson van rebre ahir el premi Nobel de ciències econòmiques del 2024 pels seus estudis sobre "com es formen les institucions i afecten la prosperitat", segons va indicar la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. Els dos primers són professors al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i el tercer a la Universitat de Chicago.

Els Nobel estan dotats aquest any amb 11 milions de corones sueques (976.000 euros, 1,1 milions de dòlars). Només tres dones han guanyat el guardó en economia des que es va instituir el 1969.

Segons el jurat, els guardonats han demostrat que "una de les explicacions de les diferències en la prosperitat dels països són les institucions socials que es van introduir durant la colonització. En la justificació del premi s’explica que, quan els europeus van colonitzar grans parts del món, les institucions d’aquestes societats van canviar. "Això va ser de vegades radical, però no va passar de la mateixa manera a tot arreu. En alguns llocs, l’objectiu era explotar la població indígena i extreure recursos per a benefici dels colonitzadors. En d’altres, els colonitzadors van formar sistemes polítics i econòmics inclusius per al benefici a llarg termini dels immigrants europeu".

"La introducció d’institucions inclusives generaria beneficis a llarg termini per a tothom, però les institucions extractives proporcionen guanys a curt termini per als que estan en el poder. Mentre el sistema polític garanteixi que continuaran en el poder, ningú confiarà en les seves promeses de futures reformes econòmiques. Segons els guardonats, aquesta és la raó per la qual no es produeix cap millora", expliquen.

Democràcia

No obstant, segons els arguments del jurat, arran dels estudis dels guardonats, "aquesta incapacitat per fer promeses creïbles de canvis positius també pot explicar per què de vegades es produeix la democratització. Quan existeix una amenaça de revolució, els que estan en el poder s’enfronten a un dilema. Preferirien mantenir-se en el poder i intentar apaivagar a les masses prometent-los reformes econòmiques, però és poc probable que la població cregui que no tornarà al vell sistema tan aviat com la situació es calmi. Al final, l’única opció pot ser transferir el poder i instaurar la democràcia", raonen els analistes del Nobel.

"Reduir les enormes diferències d’ingressos entre els països és un dels principals desafiaments del nostre temps. Els guardonats han demostrat la importància de les institucions socials per aconseguir-ho", ha afirmat Jakob Svensson, president del Comitè del Premi de Ciències Econòmiques.

Daron Acemoglu ja va ser guardonat en la IX edició del Premi Fronteres del Coneixement el 2017, de la Fundació BBVA, per les seves contribucions fonamentals a l’economia del creixement i el desenvolupament. També és autor del best-seller Por qué fracasan los países (Deusto, 2012), escrit junt amb James A. Robinson.

La Fundació BBVA va destacar llavors que un dels treballs més coneguts d’Acemoglu pren com a punt de partida les diferències en les taxes de mortalitat i en els patrons d’assentament dels colons europeus per identificar la variació exògena en l’adopció d’institucions i mostrar que les diferències en institucions han tingut un impacte causal significatiu en el desenvolupament econòmic de les colònies.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Segons el jurat d’aquella edició del Premi Fronteres del Coneixement, aquest treball ha establert que, al contrari del que postula una influent hipòtesi anterior, la geografia no pot explicar per si sola les diferències en el desenvolupament econòmic.

També es va destacar que Acemoglu va demostrar com un canvi tecnològic dirigit és capaç d’explicar una sèrie d’observacions aparentment contradictòries, com l’augment simultani del salari de treballadors qualificats i de la seva oferta. Igualment, va provar que el subsidi d’atur, tot i que fomenta la recerca de feines més ben remunerades, no redueix necessàriament la producció.