El Banc d’Espanya critica l’índex del Govern per limitar els preus

En un informe firmat per Dmitri Khametshin, David López Rodríguez i Luis Pérez García, el primer sobre aquesta matèria des que l’exministre José Luis Escrivá fos nomenat governador, el Banc d’Espanya denuncia les "limitacions tècniques" existents per aconseguir dades amb les quals analitzar les dinàmiques del mercat residencial patri, les quals es limiten a estadístiques de l’INE i a l’esmentat índex, que va entrar en vigor fa només uns mesos.

Preus màxims

El sistema estatal de referència del preu del lloguer de vivenda va començar a utilitzar-se el febrer passat per tal de fixar el preu màxim al qual poden arrendar-se les vivendes en zones tensionades, la petició de les quals va a càrrec de les comunitats autònomes. De moment, la seva aplicació només està estesa a Catalunya, mentre que a la resta de comunitats, la majoria governades pel PP, no s’utilitza, ja que els seus presidents s’oposen a aplicar els controls de preus associats a aquesta mesura.

Aquest indicador es construeix a partir de microdades tributàries de propietaris particulars que lloguen les seves vivendes i a partir d’aquest es dedueixen les rendes mitjanes, el nombre d’immobles arrendats o la superfície de la vivenda en un ampli ventall d’àmbits geogràfics, des de les mitjanes nacionals fins a la del districte censal d’una localitat.

El regulador qualifica de virtut l’"important esforç fet" per disposar d’una mesura homogènia, i evitar biaixos, si bé no entra a valorar les conseqüències positives o negatives sobre el mercat de les limitacions en els preus.

El Banc d’Espanya assegura que el conegut popularment com a índex de preus de referència, "si bé aquesta font d’informació permet descriure els principals trets de l’evolució recent dels preus en el mercat del lloguer a Espanya, encara hi ha limitacions metodològiques". Entre d’altres, destaca la limitació temporal de l’indicador, les vivendes que el componen, les diferents tipologies d’inquilí, la cobertura geogràfica o el flux de vivendes que es destinen a l’arrendament.

Perspectiva històrica

Una de les barreres que destaca l’organisme governat per Escrivá és l’abast temporal de la informació. "Les dades disponibles des del 2011 no permeten examinar amb una perspectiva històrica més gran el cicle d’expansió del mercat del lloguer iniciat el 2008 al principi de la crisi en el mercat immobiliari. D’altra banda, el retard en la disponibilitat de la informació tributària d’uns dos anys no permet fer una anàlisi contemporània sobre l’evolució més recent del mercat del lloguer", assegura l’informe.

Notícies relacionades

Recaredo celebra els seus 100 anys d’història

Nude Project inaugura una botiga llibreria a La Roca Village

D’altra banda, el Banc d’Espanya recorda que la informació s’obté de microdades d’aproximadament 2,5 milions d’immobles arrendats, no s’hi inclouen aquells que són propietat de persones jurídiques (és a dir, societats limitades o anònimes) ni les vivendes ubicades als territoris forals, les províncies de Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.

El regulador bancari recorda també que "no té en consideració l’efecte en els preus de l’heterogeneïtat de les vivendes arrendades", és a dir, que no té en compte que les característiques de les cases canvien al llarg del temps, circumstància que modifica la mostra. "Les estadístiques calculades no poden considerar-se índexs de preus", sentencia. L’organisme públic independent conclou que el càlcul dels diferents indicadors es fa sobre les vivendes ja llogades sense diferenciar any a any la variació dels preus dels nous contractes.