Els experts constaten que el frau fiscal s’ha reduït a Espanya

Espanya està aconseguint reduir el frau fiscal. Aquesta és un de les conclusions a les quals han arribat els economistes Francisco de la Torre, inspector d’Hisenda de l’Estat i exdiputat al Congrés, i Diego Martín-Abril, exdirector general de Tributs i inspector d’Hisenda en excedència. "Tot i que és difícil mesurar amb precisió el frau tributari, Espanya està aconseguint reduir el frau. A escala europea, Espanya se situa per sota de la mitjana comunitària quant a frau". I "el nombre de casos enviats per delicte fiscal s’ha anat reduint en els últims anys", conclouen.

Els dos experts van participar ahir en un col·loqui organitzat pel Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), sota la denominació de Trobades REAF sobre el frau fiscal, per tal de debatre sobre les implicacions d’aquest problema en la nostra economia. Segons un estudi per a EsadeEcPol, a Espanya s’ha aconseguit recaptar uns 6.000 milions d’euros més a l’any per reducció del frau fiscal a través d’impostos com l’IVA. Això es deu fonamentalment a la generalització dels pagaments amb targeta de crèdit, segons De la Torre.

Factura electrònica

En l’acte també van participar Valentí Pich, president del Consell General d’Economistes d’Espanya (CGE); Agustín Fernández, president del REAF-CGE; Gregorio Izquierdo, director general de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), i Jesús Quintas, vocal del Consell Directiu del REAF-CGE. Pich va destacar que "la imminent arribada de la factura electrònica per a totes les empreses i autònoms impulsarà encara més la lluita contra l’economia submergida".

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

No obstant, va afegir, "per facilitar la seva adopció en microempreses i empresaris persones físiques, potser seria bo establir algun tipus d’incentiu fiscal per part de l’Administració". Per la seva banda, el director general de l’IEE, Gregorio Izquierdo, va manifestar que "el frau fiscal ha d’incorporar-se en les estadístiques per poder millorar el diagnòstic de la nostra economia; així, per exemple, la pressió fiscal ajustada d’economia submergida ha de completar l’anàlisi insuficient de la pressió fiscal recaptatòria en relació amb el PIB".

Martín-Abril va afirmar que en l’última dècada s’ha accentuat el rebuig social cap aquestes conductes, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional. Un element que hi ha contribuït ha sigut la constatació per part dels governs d’atacar aquestes pràctiques atesa la caiguda de recaptació que es va produir amb les últimes crisis. De la Torre va explicar que a Espanya, el nombre de casos enviats per delicte fiscal s’ha anat reduint en els últims anys. Entre el 2018-2020, les actuacions de l’Agència Tributària reflecteixen uns resultats recaptatoris en la prevenció i el control del frau ascendents: el 2018, 15.000 milions; el 2019, 15.700 milions, i el 2020, 17.200 milions. El 2021 es produeix un descens que es manté en els dos anys següents, concretament: el 2021, 14.955 milions; el 2022, 15.362 milions, i el 2023, 14.712 milions.