Espanya necessita 1,5 milions d’habitatges de lloguer social

El regulador bancari atribueix aquest dèficit a l’aposta que s’ha fet durant dècades "per una política de vivenda centrada en la de protecció oficial (VPO) en propietat i l’escassa dotació pressupostària destinada al lloguer social, tant a escala estatal com de les comunitats autònomes", segons remarca en el seu últim informe, El mercat del lloguer de vivenda residencial a Espanya: evolució recent, determinant i indicadors d’esforç, que ha sigut redactat per Dmitri Khametshin, David López Rodríguez i Luis Pérez García.

Segons les dades recopilades per aquest estudi, el nombre de vivendes protegides qualificades en els plans estatals i autonòmics entre 1990 i el 2014 va superar els 1,3 milions, el 6,7% de totes les existents a Espanya, una xifra similar al dèficit actual. Convé esmentar que aquestes VPO, majoritàriament, van ser promogudes i finançades per promotors privats i entitats financeres sobre sòls qualificats com a protegits, malgrat comptar amb subvencions i una fiscalitat adaptada.

Davant l’escàs parc públic de lloguer social espanyol, la mitjana europea i de l’OCDE està en el 7% del total de vivendes, si bé països com França, el Regne Unit o els Països Baixos presenten percentatges molt més alts, que superen el 15% o, fins i tot, el 30%.

El Govern central, a través del Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana, té l’objectiu de construir en els pròxims anys 184.000 noves cases. Per a l’organisme governat per l’exministre José Luis Escrivá, "el compliment d’aquest objectiu suposaria incrementar de manera notable les xifres recents de producció de vivenda protegida de lloguer", ja que entre el 2022 i el 2023 amb prou feines es van superar les 2.300 unitats.

Inversió multimilionària

"Aquestes xifres mostren la modesta producció de nova vivenda de lloguer social en el període recent i il·lustren la magnitud quantitativa de l’esforç que suposarà augmentar de forma substancial i sostinguda la producció d’aquest tipus de vivendes per obtenir els objectius plantejats, així com els reptes que suposa convergir les ràtios mitjanes de lloguer social en les economies avançades", afegeix l’informe.

Posar en marxa el milió i mig de vivendes que xifra el Banc d’Espanya suposaria haver de portar a terme una inversió acumulada d’entre 150.000 i 200.000 milions d’euros, ja que només en l’edificació, les llicències i la resta de despeses implica un desemborsament d’entre 100.000 i 130.000 euros per immoble, mitjana estàndard utilitzada en el sector per a aquest tipus de càlculs. Aquesta quantia és equivalent a la despesa estatal en pensions durant més de 10 anys.

A diferència amb el lloguer assequible, consistent en el fet que les vivendes s’arrendin a preus per sota de mercat, però amb una fórmula que permeti obtenir rendibilitat a un inversor, el social no ofereix ni les garanties ni el retorn perquè els fons que participen habitualment en aquestes operacions ho facin. Aquest tipus d’immobles es destinen a famílies insolvents o amb molt baixos recursos i és l’Estat qui se’n fa càrrec.

Més enllà de l’immens esforç públic que suposaria posar-les en marxa, segons el Banc d’Espanya, el país no compta amb la indústria necessària per desenvolupar-les. De mitjana, a l’any únicament es finalitzen les obres d’unes 90.000 vivendes, xifra que elevaria per sobre dels 16 anys el temps que trigaria el país a ajustar el dèficit d’1,5 milions d’immobles esmentat, tenint en compte que sol es construís vivenda pública, no promoció privada, que avui dia copa la major part de les entregues.

Entre els motius que hi ha darrere d’aquesta escassetat de nova oferta destaquen "la reduïda disponibilitat de sòl finalista, l’increment dels costos de construcció, l’escassetat de mà d’obra qualificada en determinades activitats de construcció i la falta d’inversions destinades a l’adquisició i desenvolupament de nou sòl urbà disponible per a edificació", resumeix el regulador bancari en l’informe.

Difícil solució

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El regulador destaca que "la magnitud del problema diagnosticat fa difícil entreveure que actuacions aïllades de curt termini puguin tenir prou abast per reduir de forma significativa les actuals dificultats d’accés a la vivenda" i impera les diferents administracions a contemplar "un horitzó temporal ampli", amb "un focus especial en l’estímul de l’oferta".

El Banc d’Espanya convida a fer que en l’assignació dels recursos es prioritzin actuacions sobre els col·lectius més vulnerables i a incloure en el debat altres àmbits que afecten el mercat, com ara el funcionament del mercat de treball, la productivitat de l’economia i les polítiques tributàries i de transport. "En un context d’oferta rígida, el disseny de les polítiques públiques hauria d’evitar que algunes iniciatives, l’efectivitat de les quals pogués ser relativament limitada per a la protecció de la demanda a curt termini, acabin generant efectes indesitjats significatius que dificultin el funcionament del mercat del lloguer a mitjà i llarg termini", acaba assenyalant.