El gran consum afirma que els preus no tornaran a ser els d’abans

És clar que això difícilment es traduirà en el fet que el cistell de consum (i la resta de despeses de consum bàsiques) s’abarateixin el mateix 30% que s’ha encarit al llarg d’aquests anys. En primer lloc, perquè hi ha productes que continuen pujant de preu, com per exemple la carn d’oví. Raúl Marín, director general corporatiu de Familia Martínez –empresa coneguda per fabricar els embotits i la carn picada, així com alguns plats preparats, per a Mercadona– admet que la tendència de preus de productes a base de boví és a l’alça i que, fora d’aquest segment, no va més enllà de l’estabilització. Encara no hi ha baixada.

Cacau i xocolata, a l’alça

També Isabel Sánchez, consellera delegada de l’empresa confitera Delaviuda (la d’El Almendro o el Cacao Sampaka), veu lluny la recuperació, per exemple, del preu del torró. El cacau o la xocolata són dues de les matèries primeres que estan pujant de preu, de manera que el producte elaborat es mantindrà com a mínim al preu a què estava o fins i tot pujarà. "No entreveig que el cacau hagi de baixar de preu, així que, el mes de desembre, els que no ho hagin fet, hauran d’apujar el preu una mica més", afirma Sánchez.

Més gràfic és encara el cas de l’oli d’oliva. Segons apunta el director general d’Acesur (el grup darrere de dues de les marques més venudes a Espanya, Coosur i La Española), Gonzalo Guillén, aquest producte ha pujat un 300% de preu en els últims tres anys. La seva aposta és que aquest cost començarà a baixar aviat, sobretot veient que aquesta collita ja es presenta una mica millor que les anteriors, però veu poc probable que se situï on era el 2020 o el 2021.

"No crec que arribem a això", elucubra el directiu. "Entre altres coses, perquè l’estoc d’enllaç [l’assortiment que s’aparta per assegurar que es cobreix la demanda fins a arribar a la nova collita] és curtíssim, no hi ha base d’estoc suficient", explica. El seu instint li diu que si continua plovent i la campanya acompanya, el preu de l’oli hauria de tocar terra de cara a l’abril o el maig, però que això girarà més probablement entorn dels 4 o 5 euros (si és que aconsegueix baixar tant) que sobre els 2 euros de fa no tant temps.

En qualsevol cas, aquest preu els permetria recuperar part del públic que se’n va anar quan l’oli d’oliva va començar a pujar per sobre dels 5 euros. Guillén explica que va ser llavors quan van detectar la gran fugida i, en canvi, les fluctuacions posteriors no han canviat gaire la cosa. De fet, si bé reconeix que l’any passat van vendre entorn d’un 20% menys de litres d’oli que en l’exercici anterior (en línia amb la caiguda que registrava el sector), aquest any ja han recuperat tot el que havien perdut.

El poder adquisitiu

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Així que, clarament, no hi ha un gran temor que aquesta no recuperació dels preus previs a l’escalada inflacionista generi rebuig en el consumidor. El president d’AECOC associa aquesta seguretat al fet que els salaris regulats per convenis han anat pujant, amb la qual cosa el client ha guanyat poder adquisitiu. "La recuperació té a veure amb el poder adquisitiu, no només amb la deflació", va apostar González, convençut que Espanya recuperarà el d’abans de la pandèmia.

"La situació econòmica de les famílies ha millorat", contextualitza González. "La taxa d’estalvi i la renda bruta de les llars millora, la confiança del consumidor millora", afegeix aquest empresari, que també va voler abordar les preocupacions del sector. La qüestió –va advertir– és que "el gran consum està perdent terreny de despesa davant l’oci, les comunicacions o la cultura". "Tenim un consumidor que estalvia el que pot per gastar en el que vol", simplifica. "I hem de ser part del que vol", remata, encomiant implícitament la seva audiència a arremangar-se per revertir aquesta situació. Després, en una roda de premsa, es va endinsar una mica més en la qüestió. Aquesta mena d’ambaixador del sector del gran consum va explicar que la tendència es detecta al mirar 15 anys enrere, i ho va relacionar amb el creixement que han tingut les altres categories a l’agafar tant pes el turisme o les plataformes digitals.