Ignacio González: "La inflacióaviat serà un mal record"

¿Com es presenta el congrés?

Com sempre, serà el gran punt de trobada del sector. A mi m’agrada utilitzar l’eslògan com una petita definició del que està passant al sector, que és molt diferent del que passava fa un any. En aquell moment parlàvem de la culpabilització sobre la inflació que es veia en el sector [del gran consum] i ara estem preveient que la inflació alimentària estigui a prop del 0% o fins i tot passi a negativa, en els pròxims mesos. Així que Escoltar i ser escoltats té més a veure amb escoltar el consumidor, al que es diu de nosaltres, a escoltar-nos entre nosaltres... i també amb el fet de reivindicar el pes que té aquest sector.

¿Quines són les grans preocupacions del sector si la inflació perd protagonisme?

El missatge que la inflació serà aviat un mal record és un missatge important per al consumidor. Hi ha factors, com el cacau, el cafè o el sucre, que continuen tirant cap amunt, però els que baixen són més forts, com l’oli. Així que, ara, la preocupació principal és l’excés de legislació, que és absolutament aclaparador. Estem d’acord en les finalitats (volem un planeta millor, atacar el desaprofitament...), la gran diferència és la velocitat amb què es fa, els costos en què incorres i com es fa. És pretensiós que el legislador et digui com fer les coses al teu mercat.

¿És optimista amb el fet que pugui canviar una mica pròximament?

Han passat coses que ens donen una llumeta d’esperança. En el tema dels envasos i els residus d’envasos estem començant a rebre millor escolta per part del ministeri. Els ajuntaments ens estan trucant per dissenyar els seus plans de moviment de mercaderies. S’han fet coses respecte a l’IVA, tot i que no hagi sigut amb l’envergadura que ens hauria agradat.

¿Quina lectura fan del comportament actual del consumidor?

El que s’ha comprovat durant aquest episodi d’inflació és que [el client] és el que mana. De tota la inflació que s’ha produït en alimentació, un terç l’ha mitigat el consumidor amb el seu comportament i capacitat d’elegir. Es parla molt de canvi entre marca de fabricant i distribuïdor, però hi ha canvi de botigues, de categories i fins i tot dels sectors en els quals gastem els diners.

¿Veu el fabricant preocupat per l’auge de la marca blanca?

Per descomptat. Som al país d’Europa amb més pes de la marca de distribució. El fabricant ha de recuperar la percepció que la seva marca val el que cal pagar per ella, i això té a veure amb innovació, promocions... En molts casos la diferència de preu s’ha fet molt gran.

¿Creu que aquests dos anys han passat factura a la relació client-fabricant?

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Si mires la relació del client amb el conjunt de la cadena, crec que no. Hem demostrat que Espanya té una cadena alimentària al servei del consumidor. Tenim un sector que hauria de fer-nos sentir orgullosos. Els nostres veïns s’han tirat els trastos a l’interior de la cadena, quan la culpabilitat era a fora. I, quant a ruptures d’estoc, hem funcionat millor que França o Itàlia. Del camp a la botiga tenim una cadena alimentària que, en molts aspectes, és modèlica.

Fins i tot en evolució macroeconòmica anem millor que altres països europeus. ¿És la calma que precedeix la tempesta?

La nostra anàlisi de situació econòmica és optimista. El PIB creix al 3,1%, la inflació i els tipus van a la baixa... Però veiem amenaces. El que empeny el PIB és la despesa pública, la inversió és fluixa (en béns d’equipament està en negatiu respecte al 2019), el consum comença a tirar, però tampoc està per fer una festa, en el mercat de treball la productivitat segueix molt malament, els números d’absentisme són una vergonya. Tenim 1,3 milions de persones que no van a treballar. Cada dia.