Les compres per part d’estrangers creixen fins a suposar el 20% del total

La compra de vivenda a Espanya per estrangers va remuntar un 1,8% interanual en la primera meitat de l’any, amb la qual cosa deixa enrere dos semestres de caigudes, i va representar més del 20% del total d’operacions. En concret, en els primers sis mesos de l’any els estrangers van fer 69.412 compravendes de vivenda lliure, segons dades del Consell General del Notariat. En un context marcat ara per les baixades de tipus per part del Banc Central Europeu (BCE) s’acaba amb la tendència de dos semestres de caigudes interanuals continuades el 2023 després de les pujades registrades el 2021 i el 2022. No obstant, en aquesta primera part del 2024 es dona un augment més moderat que l’observat el 2021 (44,6%) i 2022 (31,7%).

Les operacions efectuades per estrangers van representar un 20,4% del total de compravendes, quedant-se per sota de la mitjana que es va registrar el 2023 (21,1%). Els estrangers residents van realitzar el 58,2% de les compravendes, cosa que va suposar un augment del 4,2% interanual, mentre que els no residents en van tancar el 41,8% restant, cosa que llança una caiguda de l’1,4%. Els britànics van liderar la compra de vivenda per estrangers, amb el 8,4% de les operacions (5.864), seguits de marroquins (7,9%) i d’alemanys (6,8%).

La resta de compradors estrangers de fora de la Unió Europea va suposar l’11,2%, i continua així la tendència alcista que va mostrar en els semestres anteriors. Els augments més grans de les operacions els van protagonitzar polonesos (28,5%); ucraïnesos (20,8%); colombians (19,8%); nord-americans (12,7%); irlandesos (12,4%); xinesos (11,7%) i marroquins (11,3%). Contràriament, els russos (-24,2%), noruecs (-17%), francesos (15,5%) i búlgars (-10,8%) van encapçalar les caigudes.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Entre els estrangers residents, els marroquins van ser els principals compradors, seguits per romanesos i italians, liderant la quota de compravendes en la majoria de les comunitats autònomes amb l’excepció de Galícia i Madrid, on van ser, respectivament, els portuguesos i xinesos.

La compravenda de vivenda lliure per estrangers va augmentar en 14 comunitats autònomes i va disminuir a les Canàries (-11,6%), les Balears (-0,7%) i Andalusia (-0,2%). L’increment va ser liderat per La Rioja (23,8%), Extremadura (22,5%), Castella i Lleó (19,3%), Astúries (14,8%), País Basc (13,2%), Castella-la Manxa (12%) i Galícia (11,5%). Entre els grans mercats, van pujar un 8,8% a Madrid, un 0,9% a Catalunya i un 1,2% al País Valencià.