El mercat espanyol acumula un dèficit mínim de 365.000 pisos per a la venda

Un estudi del Banc d’Espanya constata que la creació neta de llars supera l’oferta dels immobles destinats a primeres residències

El mercat espanyol acumula un dèficit mínim de 365.000 pisos per a la venda
3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El mercat de la vivenda es veu afectat per un important dèficit entre la creació neta de llars i l’oferta d’immobles. En aquest sentit, entre el 2022 i el 2023 es van sumar 545.00 noves llars, cosa que va provocar un dèficit de 365.000 primeres residències en aquell període, al qual cal afegir-ne un altre de 120.000 per la demanda d’estrangers, un dels motors de l’adquisició de cases en els últims anys, segons indica un estudi del Banc d’Espanya. Això donaria un desfasament aquests dos anys de gairebé 600.000 vivendes. En una conferència al Cercle d’Economia de Barcelona, en una línia similar, la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, va destacar que Espanya necessitarà entre 600.000 i un milió de nous pisos per donar resposta a les necessitats del mercat en els pròxims quatre anys.

La mateixa anàlisi constata que els immobles de segona mà copen el 90% del mercat des del 2014 i que les províncies amb més dèficit d’oferta són les de Barcelona, València i Alacant. El treball d’Andrés Lajer Baron, David López Rodríguez i Lucio San Juan, sota el títol El mercado de la vivienda residencial en España: Evolución reciente y comparación internacional, assenyala que part del desfasament entre la demanda i l’oferta s’ha cobert en els últims anys mitjançant la mobilització de vivendes desocupades i convertint segones residències en primeres, a banda d’un residual inici de canvis d’usos terciaris a residencials.

Desfasaments importants

Entre les províncies de Madrid i Barcelona, les més poblades, concentren un terç del dèficit d’oferta, un desfasament que arriba al 50% si s’inclouen València, Alacant i Màlaga. Es dona la circumstància que en aquests territoris la creació de vivenda no arriba al 45% del total. I si s’aproxima més el focus, les províncies de Barcelona, València i Alacant són els que donen el diferencial més gran entre el seu pes relatiu en la creació neta de llars i la proporció que suposen en la creació neta de vivenda nova. També presenten desfasaments importants entre oferta i demanda les Balears i les Canàries. I aquesta desproporció entre la demanda i l’oferta es dispara si s’inclou l’habitatge de segona mà.

Segons el parer dels autors de l’informe, el recent increment dels preus de la vivenda s’ha produït en un context de notable augment de la demanda, pel substancial creixement del nombre de llars residents, que no s’ha vist acompanyat per un increment de la producció de vivendes noves, que va arribar al seu mínim en més de quatre dècades el 2016, amb 45.000 unitats, des de les 650.000 anuals del boom immobiliari registrat abans d’esclatar la crisi el 2008.

Notícies relacionades

Després es va recuperar gradualment a partir del 2017, fins a situar-se al voltant de les 90.000 vivendes anuals des del 2021. I en l’actualitat es mou entorn de les 100.000. Aquestes xifres de producció de vivenda es troben sensiblement per sota de la creació neta de llars acumulada el 2022 i el 2023 (545.000 llars) i són les que provoquen que hi hagi un dèficit d’oferta en un context amb els preus a l’alça.

En el primer trimestre del 2024, els preus mitjans nominals de la vivenda nova eren un 95% superiors als del 2014. En termes reals, en el segon trimestre del 2024 es trobaven un 57% per sobre dels preus registrats el 2014, davant un augment del 30,5% en el cas de la vivenda utilitzada. A més d’aquest increment dels preus mitjans, en l’aspecte geogràfic s’observa una elevada heterogeneïtat. El dinamisme dels preus de la vivenda és significativament més gran a les grans àrees urbanes i a les zones amb més activitat turística.