El BCE accelera les retallades de tipus davant la debilitat econòmica i els abaixa al 3,25%

El Banc Central Europeu (BCE) accelera la desescalada de la política monetària. Com s’esperava, el seu consell de govern va provar ahir la tercera retallada de 0,25 punts percentuals dels tipus d’interès oficials de la zona euro des de començament d’any i, més significativament, el segon consecutiu. Fins fa unes setmanes, el mercat esperava que la baixada es produís al desembre, però la decisió s’ha avançat a causa de l’acceleració del procés desinflacionista i la debilitat de l’economia. Així, el tipus de referència (l’interès amb què el BCE remunera els diners que guarda als bancs, el que més afecta en el cost de crèdits i dipòsits) es redueix al 3,25%, el nivell del maig de l’any passat.

La presidenta de la institució, Christine Lagarde, va argumentar la decisió en el fet que, d’una banda, les últimes dades sobre la inflació han sigut més baixes del previst, cosa que ha augmentat la "confiança" del BCE que l’IPC de la zona euro baixarà al seu objectiu (2% sostenible a mitjà termini). Alhora, va admetre que la informació sobre l’activitat econòmica també està sent "més feble de l’esperada" pel banc central. Tot i que el BCE continua descartant que la unió monetària entri en recessió amb la informació que té ara mateix disponible, aquest menor creixement accelera el procés desinflacionista, cosa que li dona marge per rebaixar els tipus més ràpid del previst inicialment.

Ràpida evolució

De fet, l’organisme ha passat en tot just cinc setmanes d’esperar que la inflació baixi al seu objectiu en la "segona meitat" del 2025 a considerar possible que s’avanci aquest pronòstic i preveure ara que ho faci "durant l’any vinent". La situació, així, està evolucionant molt ràpidament. Lagarde, de fet, va obrir la porta fa un parell de setmanes a una baixada de tipus en la seva reunió d’ahir, una possibilitat que es considerava remota tot just tres setmanes abans, quan es va produir l’anterior reunió del consell de govern a mitjans de setembre.

La inflació de la zona euro, així, es va moderar a l’1,7% el setembre, cinc dècimes per sota del 2,2% de l’agost, mes en què al seu torn havia descendit quatre dècimes més respecte al 2,6% del juliol. A més, es tracta de la dada més baixa des de l’abril del 2021, just abans que a l’estiu d’aquell any comencés l’espiral inflacionista que va portar l’IPC de l’euro a marcar un màxim del 10,6% l’octubre del 2022 i al banc central a disparar els tipus oficials del -0,5% al 4% entre el juliol del 2022 i el setembre del 2023.

El BCE, en aquest sentit, va tornar a insistir que la inflació en el quart trimestre pujarà temporalment a causa de l’efecte estadístic que suposa que l’energia comencés ja a abaratir-se en els últims tres mesos de l’any passat, amb la qual cosa la comparació interanual serà menys favorable. Però l’important, va reiterar Lagarde, és que la tendència general de les diferents maneres de mesurar l’IPC és a la baixa.

L’economia de la zona euro, paral·lelament, dona creixents símptomes de debilitat. El PIB de la unió monetària va créixer a penes el 0,2% en el segon trimestre, una desena menys respecte als tres primers mesos de l’any i també una dècima menys de l’estimat inicialment. I el més rellevant, Alemanya, la seva principal economia, preveu tancar aquest any amb una contracció del 0,2%, després d’haver caigut el 0,3% l’any passat, amb la qual cosa acumularà dos anys seguits de recessió per primera vegada en 20 anys.

Notícies relacionades

Kumbra Yacht trenca amb la nàutica tradicional

L’FMI augura un "futur difícil"

Pendents de les dades

El dubte entre inversors i analistes, per tant, no era ahir si el BCE retallaria els tipus, sinó què farà en els pròxims mesos i trimestres. Lagarde no en va donar massa pistes. Així, es va cenyir al missatge que el consell de govern anirà decidint reunió a reunió en funció de les dades que vagi rebent, així com va insistir que no hi ha cap compromís d’abaixar els tipus a cap ritme o fins a un punt concret.