La falta de capacitat de la xarxa elèctrica frena milers de projectes industrials

El nou Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), el full de ruta acabat d’aprovar pel Govern amb objectius verds fins al 2030, ambiciona que la demanda elèctrica s’enfili un 45% des dels baixos nivells actuals per fer viable l’allau de noves renovables, amb la meta que el 81% de la producció elèctrica sigui neta al final de la dècada actual. Per poder aconseguir aquests dos objectius s’ha d’impulsar més l’electrificació de cada vegada més sectors econòmics i s’ha de garantir una xarxa elèctrica suficient per evitar un caos tant en la producció com en el consum de llum.

Els grans grups com Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP, que són els propietaris de gairebé totes les xarxes de distribució elèctrica del mercat espanyol, pressionen el Govern i la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) perquè accedeixin a una reforma de la regulació actual a fi d’accelerar les inversions necessàries, de treure els límits a la inversió que estan lligats a l’evolució del PIB i d’elevar la retribució que reben per les inversions dutes a terme a través del rebut de la llum. La pròxima revisió del marc regulatori de les xarxes està ara en estudi i està previst que entri en vigor a partir del 2026.

Les mateixes grans elèctriques i també la patronal Aelec (que agrupa a Iberdrola, Endesa i EDP) han anat alertant que sense més i millors xarxes elèctriques la transició energètica a Espanya és inviable, i també denuncien que la falta de capacitat de les seves xarxes de distribució ha fet que es perdin en els últims anys milers de projectes industrials a Espanya per la impossibilitat de connectar-los. Fins al punt que les grans distribuïdores han hagut de rebutjar una de cada tres peticions de connexió a les seves xarxes tant per falta de capacitat per atendre-la i connectar-la com per l’alt cost que implicaria llançar noves línies ad hoc per a un determinat projecte, que va a càrrec del mateix client.

Un no per a un de cada tres

En els últims quatre anys, totes les distribuïdores que operen en el mercat espanyol han rebut peticions per connectar-se a les seves xarxes de projectes industrials amb una potència conjunta de 55.098 megawatts (MW), i s’han vist obligades a rebutjar la connexió a potencials clients de projectes amb una potència de 18.240 MW des del 2020, un terç del total, segons les dades afegides amb què treballen les companyies del sector.

L’allau de peticions de connexió i de denegacions s’ha concentrat molt especialment en els dos últims anys. Només entre el 2022 i el 2023, les distribuïdores van rebre sol·licituds d’accés a les seves xarxes per a instal·lacions de 45.906 MW, i s’han rebutjat un de cada tres projectes donant un no massiu a plans amb 15.675 MW de potència en conjunt.

Oportunitats perdudes

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El sector elèctric alerta d’una sagnia de centenars de projectes industrials perduts, especialment en els sectors dels centres de dades digitals, emmagatzematge energètic, noves indústries, ampliacions d’indústries ja existents i també xarxes de punts de recàrrega per a cotxes elèctrics. Malgrat això, el sector també reconeix que no totes les peticions d’accés a la xarxa tenen projectes ferms al darrere quan es formulen, i que un mateix projecte industrial encara en recerca d’ubicació per implantar-se pot demanar connectar-se en diversos punts de la xarxa, de manera que una mateixa potència sol·licitada apareix en les estadístiques sumada diverses vegades. Una dinàmica que desvirtua la realitat.

El Govern va impulsar a finals de l’any passat una nova regulació amb l’objectiu de blindar les xarxes davant l’"acaparament especulatiu" de permisos de connexió per part de projectes fantasma d’energètiques i tecnològiques, a les quals es retiraran els permisos si no demostren avenços en la seva instal·lació, i també perdran avals presentats com a garantia.