Talgo espera un repartiment de cartes i 619 milions

El juliol del 2023 s’incorporaven al consell assessor de l’acereria basca Sidenor el conseller delegat d’Indra, José Vicente de los Mozos, i un dels expolítics espanyols –exconseller d’Economia d’Euskadi i exministre d’Agricultura– que més càrrecs ha anat incorporant al seu currículum: Luis Atienza, que va ser president de Red Eléctrica. Un mes després, Indra comprava el 9,5% del fabricant de motors d’avions d’origen basc ITP Aero, controlat pel fons americà Bain en un 84,5%, i on el Govern d’Euskadi té el 6% a través del seu fons Finkatuz. A més d’ITP, aquest fons creat el 2021 controla un 3% del fabricant de trens basc CAF i un 7,3% de la làctia Kaiku. Disposa de 300 milions de capital per invertir.

Donar sortida a aquests 300 milions augmentant la seva participació en aquestes tres empreses amb fort arrelament industrial al País Basc i entrar en noves empreses és el principal objectiu industrial del nou Govern basc. ¿I per quina seguir? L’objectiu és Talgo, amb fàbrica a Àlaba, tot i que no de qualsevol manera. Una aposta que ha sigut recolzada per tots els partits bascos, des del PP fins a Bildu.

Per començar, amb suports industrials, financers i el beneplàcit i, per què no, inversió, del Govern d’Espanya a través de la SEPI. Tot un còctel ple de relacions i interessos a què falta la més important de les guindes: que els actuals accionistes de Talgo, empresa que controla el fons Pegasus Transportation amb un 40,03%, vulguin vendre. Alhora, Pegasus està controlat per un altre fons, Trilantic, que a Espanya té com a soci el financer Javier Bañón, membre del consell de Talgo. En la ferroviària, a més d’altres fons, són accionistes minoritaris membres de les famílies fundadores Oriol y Goicoechea. Carlos de Palacio y Oriol, amb un 0,89% del capital, n’és el president. El CEO de Talgo és un altre nom habitual de les finances i la indústria espanyola: Gonzalo Fernández Urquijo, que va presidir l’arruïnada Abengoa, avui propietat de Cox Energía.

Sobre la taula, els accionistes de Talgo ja han posat l’objectiu: cinc euros l’acció que valora l’empresa en 619 milions, un 32% sobre el valor actual. Els cinc euros és la quantitat que volia pagar el consorci hongarès Ganz-Mavag en la seva opa sobre el 100% presentada a l’abril i retirada al setembre a causa del veto del Govern espanyol, avalat per Brussel·les. Tampoc va fructificar l’intent que comprés Talgo el grup txec Skoda Transportation, que només buscava un acord de fabricació.

Després de la reiterada negativa de salvar Talgo per part de CAF, l’altre gran fabricant ferroviari basc (3.800 milions de facturació el 2023), el cavaller blanc elegit per liderar la missió industrial ha sigut José Antonio Jainaga, president de Sidenor. Prèviament, Jainaga havia treballat en un altre dels grans grups industrials bascos, Sener, i havia sigut director general a Europa del negoci de pneumàtics de turismes Michelin.

Notícies relacionades

Fins a 1.350 euros i feina assegurada

Jon Altuna: "Amb el sistema dual, el 80% dels universitaris acaben el grau amb un contracte"

L’acereria basca, que va facturar 930 milions el 2023 i va tenir un ebitda de 60,6 milions, va ser comprada per Jainaga i un grup de directius al grup brasiler Gerdau el 2016. El mateix Jainaga, amb part de l’equip d’alta direcció de Sidenor, va liderar el 2019 la creació del fons d’inversió Mirai, l’objectiu del qual és comprar «empreses excel·lents amb capacitat de millora». A la seva cartera es troben Innometal, Ohmnia, Greenfarm, Isfa i Laboratorios Coper. En els estatuts de Mirai es matisa que el fons no prendrà posicions minoritàries ni inverteix en start-ups.

La compra de Talgo genera molts interrogants: financers i industrials. L’experiència de Sidenor en la fabricació de trens és nul·la i Talgo ha d’encomanar el seu futur a la producció de comandes per valor de 4.000 milions, segons va publicar en els seus resultats semestrals. L’empresa estima en 20.000 milions les oportunitats comercials que té a nivell global en els pròxims anys. Camí de facturar 700 milions aquest exercici i obtenir un ebitda de 80 milions, el seu deute financer (357 milions) és un dels seus llasts. Un altre és la reclamació de Renfe per valor de 167 milions per retards en l’entrega de trens Avril, que s’uneix a les reclamacions per incidències durant la seva circulació. Trobar la via correcta perquè circuli Talgo va per llarg.