Repsol invertirà a Tarragona si no es renova l’impost a les energètiques

Des de Repsol apunten que l’impost els costa igual que la mateixa inversió, mentre que la Cambra de Comerç de Tarragona i Foment del Treball tanquen files amb l’empresa energètica, igual com un dels socis del Govern, Junts, que supedita el seu suport al fet que desaparegui aquesta figura fiscal. El sector empresarial avisa que el tribut és un atac a la competitivitat de la indústria química tarragonina. L’impacte afecta també les plantes de la companyia a Cartagena (Múrcia), Puertollano (Ciudad Real), la Corunya i Bilbao, ja que és un pla d’actuacions de descarbonització d’entre 2.000 i 3.000 milions fins al 2027, que inclouen les previstes a Tarragona, adverteix la companyia. La condició sine qua non per invertir és que deixi d’exigir-se aquest gravamen.

Ecoplanta i electrolitzador

Al polígon químic nord de Tarragona, el grup presidit per Antoni Brufau té previstes dues inversions per transformar-lo en un hub energètic descarbonitzat. D’una banda, la construcció d’una ecoplanta destinada a produir metans i bimetans renovables a partir de residus no reciclables, valorada en 800 milions d’euros, que ja comptava amb una subvenció de la Unió Europea i els permisos pertinents. D’altra banda, la instal·lació de l’electrolitzador més gran del país per a hidrogen verd associat a la mateixa planta esmentada abans, pressupostat en 300 milions d’euros.

"Aquesta és una aposta brutal des d’un punt de vista tecnològic, de circularitat i mediambiental, que ara penja d’un fil perquè aquest gravamen ens està descapitalitzant, ens impedeix invertir i ens crea inseguretat jurídica", apunten fonts de Repsol a EL PERIÓDICO. L’impacte per al territori que rep aquesta inversió és "molt important" perquè representa el futur del complex industrial químic. En una indústria amb un grau d’integració tan alt, la no-execució tindria "un gran impacte en el sector" i, per a Repsol, asseguren que "penalitza l’esforç necessari per a la transformació dels seus complexos industrials en hubs multienergètics i posa en perill la viabilitat d’aquests centres".

L’impost a la banca i les energètiques es va aprovar el 2022 com un gravamen temporal per fer front a la pujada de preus dels combustibles per la guerra a Ucraïna, i de moment està previst que finalitzi el 31 de desembre del 2024. En els dos primers anys, Repsol ha pagat 800 milions d’euros, als quals caldrà afegir el cost del 2024, que l’empresa valora en més de 1.000 milions d’euros, gairebé el valor total de la inversió prevista a Tarragona.

Possible deslocalització

La multinacional avisa que la indústria petroquímica està en un procés de reestructuració a Europa i que "el tancament de les plantes que resulten menys competitives és habitual". Això porta a un procés de deslocalització, per la qual cosa Repsol podria estar estudiant noves ubicacions fora d’Espanya per concentrar la inversió que tenia preparada fer a Catalunya, el País Basc i Múrcia.

L’aprovació de l’esmena del Govern per convertir en permanent l’impost encara està en l’aire, a l’espera de les negociacions de l’Executiu amb l’oposició. Junts ja ha mostrat el seu desacord i ha afirmat que no donarà el seu suport, per la qual cosa el resultat de la votació al Congrés, en un mes, podria ser negatiu. Tot i que Repsol portava oposant-se al gravamen des que es va crear, les alarmes es van disparar després que Hisenda afirmés a principis d’aquest mes que mantenia el seu pla d’aprovar un reial decret llei que permetés convertir en impostos permanents els actuals gravàmens temporals sobre banca i energètiques.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Des de Repsol recorden que la inversió es quedarà "congelada fins que s’elimini el gravamen". Si no hi ha acord i l’1 de gener del 2025 l’impost se suprimeix definitivament, la voluntat de Repsol "és portar a terme la inversió". En tot cas destaquen que per invertir és necessari "un marc regulatori i fiscal estable i l’impost no garanteix aquest entorn".

A l’alineació política de Junts amb la seva reclamació, Repsol, el conseller delegat del qual, Josu Jon Imaz, fa mesos que desplega una ofensiva per obtenir suports, suma l’oposició del PNB. La companyia insisteix que el tribut és "discriminatori" i retreu que es gravi energètiques que inverteixen a Espanya mentre que a "aquells que importen i no inverteixen en el país no se’ls aplica".