Fins a 1.350 euros i feina assegurada

La formació professional dual és un dels made in Germany més exitosament exportats a tot el món. Consisteix en la capacitació simultània al taller o l’mpresa i al centre de formació o institut. És una fórmula que va més enllà de l’aprenentatge o les pràctiques clàssiques i amb unes capacitats de flexibilització i adaptació a noves professions fins ara inesgotables. A Alemanya hi ha uns 350 oficis reconeguts com a aplicables a la formació dual, que van de la indústria als oficis, manufactures, sector públic, hostaleria, mecànica, agricultura i professions liberals.

El sistema existeix des de la dècada dels anys 60 del segle passat. Era de preveure que aquesta mateixa exitosa fórmula arribaria tard o d’hora als estudis superiors. La combinació de formació teòrica a la universitat amb la pràctica en una empresa és un sistema afavoridor per a les dues parts, més encara quan la falta de personal degudament format afecta pràcticament tots els sectors professionals d’Alemanya. I ha arribat per quedar-se, tot i que encara es troba en clara minoria, ja que en un país amb 2,9 milions d’estudiants només el 4,5% cursen graus universitaris duals. Però la cosa va a l’alça.

El 2023 van ser 138.000 els universitaris a Alemanya que dualitzaven els seus estudis. La dada és del Centre per a l’Evolució d’Escoles Superiors (CHE) i indica un augment de 16.000 respecte al 2019. El creixement és continuat i, segons l’estadística del CHE, s’observa que el sistema és especialment atractiu per als més joves. Tal com passa amb l’FP, els joves reben un sou que oscil·la entre els 850 i 1.350 euros mensuals. Hi ha oferta per a pràcticament tot l’abecedari universitari: d’arquitectura a biotecnologia, de dret, economia, farmàcia, logopèdia, medicina, periodisme i veterinària.

Alt nivell d’acceptació

El nivell d’acceptació d’aquests graus duals per part dels implicats (alumnes, universitat i empresa) és alt i les ànsies de dualitzar s’estenen. Més del 70% dels joves que compatibilitzen el seu estudi amb la feina continuaran en aquesta mateixa empresa una vegada completats els seus estudis. Aquest factor potser no és tan determinant en un país amb baixos nivells d’atur juvenil com és Alemanya. El 2023, es va situar en un 4,9% per a joves d’entre 15 i 25 anys. La possibilitat d’estudiar ja amb un lloc de treball pràcticament assegurat és un incentiu més a favor d’aquesta fórmula.

En aquests graus estan implicades empreses tant grans com petites de pràcticament tots els àmbits, des de telecomunicacions fins a hospitals i empreses de construcció, enginyeria i IT. Però, el seu nivell d’implantació no és unitari arreu del país, sinó que varia en funció de cada land, ja que les competències en estudis universitaris corresponen als governs regionals. Pot donar-se, per exemple, que un estudiant d’una determinada carrera no trobi l’oferta laboral que busca a la seva mateixa regió.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Al pròsper sud del país, les possibilitats per als estudiants són més àmplies, especialment a Baviera o al veí land de Baden-Württemberg. A l’est, les opcions que ofereixen les universitats de Magdeburg o Erfurt, les capitals de Saxònia-Anhalt i Turíngia, respectivament, s’orienten més aviat cap a la docència. Les escoles de secundària pateixen falta de personal i les autoritats regionals tracten d’animar els estudiants a dualitzar els seus estudis com a mestres.

El principal obstacle per a l’expansió d’aquesta fórmula a les universitats és, en el terreny pràctic, que no és el mateix compatibilitzar la teoria i la pràctica en l’FP que en estudis superiors. Els estudis universitaris requereixen a priori més concentració, hores d’estudi i preparació, ja que les matèries que cal estudiar són més complexes. Si en la formació professional es preveu un període de dualització d’entre dos i tres anys, en els estudis superiors serà de quatre anys d’"esforç doble". A aquests factors s’hi suma un altre aspecte, segons les anàlisis del CHE: la motivació per estrenar-se al més aviat possible en la vida laboral és inferior en els estudiants universitaris que en els d’FP.