Jon Altuna: "Amb el sistema dual, el 80% dels universitaris acaben el grau amb un contracte"

La formació dual universitària (FDU) no té res a veure amb les pràctiques curriculars. Així doncs, ¿en què consisteix exactament?

Efectivament, no són pràctiques a l’ús. A l’FDU hi ha més corresponsabilitat entre els tres agents: entitats col·laboradores o empreses, universitats i estudiants. Les entitats, i en alguns casos els estudiants, participen en el disseny de l’itinerari formatiu. Les pràctiques es restringeixen a un moment concret del grau, però l’FDU requereix períodes en alternança. És a dir, l’estudiant va i ve a la facultat i a l’empresa. També s’estén més en el temps i pot ser des de primer curs fins a quart. Hi ha altres models que el concentren en els dos últims anys.

¿Quant de temps passen a l’empresa aquests estudiants?

No parlem en termes de temps sinó de crèdits. En un grau, entre un 20% i un 40%, i en un màster, entre un 25% i un 50%. La formació es fa conjuntament. L’avaluació també és conjunta. Les empreses, a més, han de fer contracte remunerat als estudiants.

Euskadi, Lleida i Almeria n’han sigut pioneres. ¿Per què?

Aquests tres territoris han apostat per l’FDU perquè hi ha hagut, entre altres coses, una estratègia institucional darrere. En el cas del País Basc, a més, també s’ha donat una estratègia del Govern basc. A Catalunya ha passat una cosa semblant, igual que a Galícia. Les universitats s’han acostat a l’FDU perquè hi ha una demanda terrible de talent en alguns sectors econòmics i hem respost a aquesta necessitat. També ens acostem a l’FDU com una manera d’innovar en el procés d’aprenentatge. La formació dual és un model d’excel·lència acadèmica. Una altra característica dels projectes duals pioners és que han sigut sempre en connexió amb el territori i amb les necessitats laborals. Almeria, per exemple, va començar pel sector agrònom i Galícia pel naval. A Euskadi, per la maquinària industrial.

¿I la Universitat de Lleida?

Va començar per un sector que té molt d’èxit, l’educació. Després l’han estès a la indústria i la tecnologia. En general, les enginyeries i la tecnologia representen el 64% de les titulacions duals. Però hi estan irrompent altres àrees interessants, com la protecció social, la psicologia i les ciències econòmiques i empresarials. Comunicació i turisme tenen un potencial enorme. Les universitats regionals que porten a terme l’FDU contribueixen a la competitivitat de les regions i de les petites i mitjanes empreses.

A l’FP, la formació dual implica un augment de sou. Els graduats en FP dual guanyen un 28% més que els d’FP tradicional. ¿I en l’FDU?

Aquí parlem d’ocupabilitat i de la rellevància de la formació que rep l’estudiant, que adquireix un nivell de competències molt superior al de l’àmbit estrictament teòric. Parlo també de competències socials i personals. Els alumnes i les alumnes estan en un entorn en què col·laboren amb professionals més adults. Des del punt de vista de la maduresa, adquireixen habilitats que impulsen, de cara al futur, els llocs de més responsabilitat. El 80% de l’alumnat que es gradua en una titulació dual acaba amb un contracte a la mateixa empresa. És una inversió que surt rendible a l’empresa. Si s’involucra l’estudiant i té compromís, és difícil que aquesta persona abandoni l’empresa.

L’FDU és molt recent a Espanya. ¿Quan s’estendrà per tots els campus?

El que és important és que tenim un punt d’arrencada important, amb una regulació significativa, malgrat les seves carències. S’entreveu un panorama interessant perquè el 85% de les universitats o ja disposen d’un projecte o han mostrat interès a disposar-ne a curt termini. L’èxit d’aquestes iniciatives marcarà el futur de l’FDU a Espanya. Cal entendre que no és un camí d’arribada, sinó un trajecte en què cal obrir vies d’experimentació per a les universitats. És un model complex que requereix forta inversió i infraestructura per a la captació de places duals per a l’assignació de places i el seguiment.

¿Inversió també per a les universitats? El finançament és un gran problema que es troben dels campus.

Notícies relacionades

Fins a 1.350 euros i feina assegurada

"És pura atracció de talent"

L’FDU implica inversió per part de les facultats i de les entitats col·laboradores. Elles han d’acollir l’estudiant, pagar-li un contracte i disposar d’un tutor d’empresa. En alguns països, com Alemanya i França, hi ha incentius tant per als campus, que reben ajudes per cada estudiant, com per a les empreses, que disposen de bonificacions en els salaris. L’èxit de l’FDU no només pot recaure sobre les espatlles de les universitats. Les institucions han de saber que reverteix en la competitivitat del país.

¿Com d’implementada està l’FDU a Alemanya i França?

No és homogènia, no hi ha un model únic, sinó que hi ha diferents estratègies a cada territori i cada universitat. Espanya està en un moment clau de l’FDU, que requereix una governança conjunta entre institucions, agències de qualitat, representants d’estudiants, empreses i universitats. L’FDU té diferents realitats, l’educativa i la laboral, i cal abordar-ho en el seu conjunt, com ho està fent la formació professional.