Petroleres i banca descarten noves inversions i crèdit pels seus impostos

Dimecres que ve venç el termini per presentar esmenes al projecte de llei sobre fiscalitat de les multinacionals que el Govern contempla aprofitar per mirar de fer permanents els gravàmens energètic i bancari. Aquest termini podria tornar-se a prolongar, però això afegiria dificultat a aprovar la llei abans que els dos impostos sectorials deixessin d’estar en vigor a final d’any, com és l’objectiu de l’Executiu per continuar recaptant-los el 2025. El temps per a la negociació s’acaba; per això els dos sectors afectats, que es queixen de falta d’informació i interlocució per part del Govern, han llançat un toc d’atenció.

Les empreses afectades confien que l’Executiu no serà capaç de tirar endavant un plantejament de reforma d’aquests impostos que susciti alhora el suport de partits conservadors com Junts i de formacions d’esquerra com Sumar, ERC o Bildu. Un cas diferent és el del PNB, ja que aconseguiria que la recaptació passés a ser de les hisendes forals basques i podria aprovar deduccions a Iberdrola. "Sembla que hi ha interessos en alguns sectors polítics que donen suport al Govern perquè certes elèctriques siguin excloses d’aquest impost. [...] Existeix la voluntat de fer-ho permanent i si per fer-ho han de deixar algun serrell pel camí, l’hi deixaran", va criticar ahir la consellera delegada de Bankinter, Gloria Ortiz.

Altres opcions

El Govern té altres opcions. Podria aprovar en solitari abans no s’acabi l’any un reial decret llei que faci permanents els impostos de manera immediata. Però el decret s’hauria de sotmetre posteriorment a la convalidació del Congrés dels Diputats, amb les consegüents dificultats per aconseguir els suports parlamentaris. Si l’Executiu no els obtingués, encara podria optar per prorrogar al 2025 els actuals gravàmens temporals. Hi ha molts diners en joc: els dos gravàmens han permès recaptar 2.859 milions d’euros aquest any a compte dels ingressos obtinguts pels dos sectors el 2023.

Davant totes aquestes possibilitats, petroleres i bancs van voler sortir en públic a reclamar atenció a l’Executiu. Després de l’amenaça de Repsol d’emportar-se inversions de Tarragona a Portugal i de les advertències de la CEOE dels últims dies, l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers (AOP) va advertir que estan en perill inversions per valor de 16.000 milions d’euros previstes per les petroleres fins al 2030 per abordar la descarbonització del sector. La patronal de Repsol, Cepsa, Galp, BP, Saras i Gunvor va quantificar per primera vegada quant es podria deixar d’invertir. "Un nou impost dificultarà l’adaptació dels complexos industrials [refineries] als reptes de la transició energètica i frenarà el desenvolupament de la indústria de l’hidrogen i els combustibles renovables", va afirmar.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’AEB i la CECA, en la mateixa línia, van manifestar un "rebuig enèrgic" als plans del Govern. Com ja van assegurar fa dos anys quan es van aprovar els gravàmens temporals, van afirmar que l’impost restarà en 50.000 milions d’euros la capacitat del sector bancari de donar crèdit a Espanya. Així mateix, van criticar que aprovar la creació dels nous impostos (ara són prestacions patrimonials) "minva la qualitat del debat públic i impossibilita que els sectors afectats puguin manifestar la posició que tenen sobre normes que afecten la seva activitat".

Les tres patronals coincideixen significativament en alguns dels arguments. Així, adverteixen que Espanya es convertiria en l’únic país dels 27 de la Unió Europea que tindria uns impostos d’aquestes característiques i que això suposaria un desavantatge competitiu. Així mateix, han destacat que la situació és molt diferent de la del moment d’aprovació dels gravàmens el 2022 i també s’han escudat en organismes internacionals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Central Europeu (BCE).