El trilema de Gaspar

Com en tot trilema, en aquest hi ha tres variables en joc i així les defineix Gaspar.

La primera, unes pressions "irresistibles" per gastar més en àmbits com defensa, canvi climàtic, transició digital, competitivitat, salut, envelliment o infraestructures. La segona, "una resistència política absoluta als impostos". I la tercera, un objectiu de sostenibilitat del deute.

I com en tot trilema, cal triar entre dues de les tres variables, perquè adoptar les tres alhora és impossible, tret que s’hi posi molta intel·ligència i imaginació, que ve a ser el mateix.

En realitat, el que descriu Gaspar és un vell trilema i és a això al que aquests dies s’enfronta la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

El Govern preveu augmentar la despesa total en un 3,7% el 2025. Però es troba amb una falta de suports parlamentaris (de Junts, sobretot) per donar continuïtat als gravàmens sobre la banca i les energètiques. I alhora, s’ha compromès davant Brussel·les a reduir el dèficit públic del 3% del producte interior brut (PIB) aquest any al 2,5% el 2025.

Si apujar impostos no és possible i abaixar el dèficit és obligat, la sentència del trilema podria semblar clara: caldrà retallar despeses (més enllà de l’ajust d’uns 6.000 milions d’euros que ja assumeix el pla fiscal remès a la Comissió Europea).

Notícies relacionades

Viatge al cor logístic de Mango

Criteria incrementa el seu benefici un 30%, fins als 1.061 milions

La qüestió és que el carreró es queda sense sortida si el Govern no troba suport parlamentari ni per retallar despeses (Sumar s’hi oposaria), ni per apujar impostos (Junts no ho vol) i no es pot escapar del compromís de Brussel·les de reduir el dèficit.

Se li hauria de preguntar a Gaspar què s’ha de fer quan el trilema esclata.