El Santander atia la pressió contra el gran impost a la banca

El banc avisa que farà "el que s’hagi de fer" perquè la taxa decaigui, però descarta emportar-se negocis a l’estranger

El Santander atia la pressió contra el gran impost a la banca
3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

La pressió empresarial per mirar d’evitar que els impostos temporals a la banca i les energètiques passin a ser permanents no para de créixer, a escasses hores que el Govern presenti la seva proposta via esmena a un projecte de llei fiscal. L’Executiu necessita una complexa majoria parlamentària per tirar-ho endavant, que uneixi partits conservadors, com Junts i el PNB, i formacions d’esquerra, com Sumar, ERC o Bildu. El Santander va advertir ahir: "Farem tot el que s’hagi de fer per tractar que això no passi, hi estem treballant", va afirmar el seu conseller delegat, Héctor Grisi.

El banquer mexicà, en aquesta línia, va apuntar que el banc esperarà a veure com planteja el Govern la reforma de l’impost i com ho tira endavant, si és que surt, abans de prendre les "mesures adequades en el sentit que hagin de ser". En qualsevol cas, va voler descartar que en això hi hagi implícita una amenaça de portar negocis fora d’Espanya, com van dir algunes energètiques. "Espanya és tremendament important per a nosaltres. Som i ens considerem un banc espanyol i avui no tenim cap visió de treure negocis d’Espanya. Molt al contrari, volem continuar creixent".

En qualsevol cas, el Santander, com els seus principals competidors, ja va recórrer davant la justícia l’impost temporal quan es va crear fa un parell d’anys amb arguments similars als que utilitza ara per oposar-se al fet que es converteixi en permanent. "Perjudica el creixement, discrimina perquè va a un sector, ens col·loca en desavantatge davant els bancs d’altres països, redueix la confiança dels inversors i no és un impost al benefici sinó als ingressos", va afirmar Grisi, que també va reiterar que el gravamen resta 50.000 milions d’euros de crèdit a l’any a Espanya. "El Govern el que ha de fer i en el que ha de treballar és atraure molta més inversió amb polítiques en què doni certeses", va reblar.

Grisi es va pronunciar d’aquesta manera després d’anunciar-se que el Santander va guanyar 9.309 milions entre gener i setembre, un 14,3% més i el benefici més alt en els tres primers trimestres des de la seva fundació el 1857. El banc, així, està en línia amb marcar aquest any un nou màxim històric amb més de 12.000 milions de guanys, que el 2025 espera tornar a superar amb una xifra que podria superar els 13.000 milions. El número dos del grup va justificar la seva oposició a l’impost malgrat aquest resultat: "Operem a 28 països, és una combinació de tot".

Notícies relacionades

Amb tot i malgrat el gravamen, a Espanya ha guanyat 2.837 milions, un 53% més, amb una rendibilitat del 21,8%, superior a la del conjunt del grup (16,2%). La seva filial al país és des de fa algun temps la que aporta més benefici al Santander, per davant del Brasil (1.771 milions, 30,1%), Mèxic (1.234 milions, 6,1%), el Regne Unit (975 milions, -23,3%), els Estats Units (880 milions, 1,7%) Portugal (792 milions, 31%), Polònia (643 milions, 21,5%), Xile (433 milions, 18,9%) i l’Argentina (382 milions, -6,1%).

Els comptes entre gener i setembre del banc s’han vist afectats per la inflació a l’Argentina i esperen reflectir l’impacte d’una sentència al Regne Unit. En qualsevol cas, són efectes menors que no afecten la millora general de les xifres. Els ingressos del grup (6,9% a l’alça) van millorar molt més que les despeses (1,6%), cosa que juntament amb la contenció de les provisions va permetre que el resultat abans d’impostos pugés el 15,1% i el benefici el 14,3%.

Temes:

Govern Argentina