El Suprem obliga a rebaixar l’IVA dels pans gurmet fins al 4%

La baguet i altres pans especials deixaran de pagar un IVA del 10%. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha establert en una sentència que un pa considerat especial d’acord amb la normativa tecnicosanitària i alimentària espanyola, per incloure en l’elaboració ingredients afegits als exigits perquè se’l qualifiqui com a pa comú, té també dret a l’IVA superreduït del 4%.

En una sentència donada a conèixer ahir, el tribunal conclou que "no hi ha cap pa, com a bé de primera necessitat especialment intensa, al qual la llei fiscal hagi volgut tractar d’una manera diferent i pitjor que al que es considera pa comú". La raó de la decisió del Suprem és que l’exclusió de l’esmentat pa especial del tipus de gravamen superreduït contradiu el dret de la UE, al no ser perceptible per a un consumidor mitjà. Per això estima el recurs d’una empresa que fabrica i comercialitza productes de pa coneguts com a baguets i que esgrimia que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estableix que els béns i serveis similars han de rebre el mateix tractament als efectes de l’IVA, havent de determinar-se aquesta similitud des del punt de vista del consumidor mitjà.

Sense diferència substancial

El Suprem li dona la raó i assenyala que, conforme a la doctrina del TJUE, s’oposa al principi de neutralitat de l’IVA, en la seva faceta de garantia de la lliure competència, la diferència entre tipus de gravamen que no atengui la perspectiva del consumidor mitjà sobre els productes. Per a la Sala, el desenllaç del problema és que el pa baguet ofert per la recurrent mereix ser considerat pa comú a efectes de l’article 91 de la llei de l’IVA. Primer, perquè no existeix diferència substancial, que hagi quedat establerta per l’Administració per negar el tipus molt reduït de gravamen que la contribuent va incloure en la seva autoliquidació, entre el pa especial i el que l’Administració i la Sala d’instància considera, per oposició, pa comú.

Segon, prossegueix la sentència, perquè per la incorporació d’una irrellevant quantitat de gluten a la composició de la massa, a falta d’acreditació en contra, no és possible entendre que sigui perceptible pel consumidor ni una dada que suposi l’existència d’una diferència substancial en el tracte fiscal, perquè no és un element diferenciador del producte respecte del que sí que és mereixedor del tipus del 4%.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Així mateix, assenyala el tribunal que al no diferenciar la llei de l’IVA entre aquestes dues diferents classes de pa que deriven de l’aplicació de la norma higienicosanitària, "no es pot crear una distinció que en la llei no està expressada amb claredat. En la mateixa llei no es defineix el pa comú, no s’oposa ni distingeix d’un pretès pa especial ni s’estableixen les característiques que permetin singularitzar-ne un i l’altre, dotat aquest últim d’un règim tributari desfavorable".

Per tot això el Suprem, en una sentència de la qual ha sigut ponent el magistrat Francisco José Navarro Sanchís, declara doctrina jurisprudencial que "la no aplicació del tipus superreduït de l’IVA a un pa considerat especial segons la normativa tecnicosanitària i alimentària espanyola –per incloure en l’elaboració ingredients afegits als exigits perquè se’l qualifiqui com a pa comú, que sí que és gravat amb el tipus del 4%–, s’oposa al principi de neutralitat de l’IVA, en la seva faceta de garantia de la lliure competència i a la doctrina de l’esmentat TJUE segons la qual la diferència entre tipus de gravamen ha d’atendre la perspectiva del consumidor mitjà sobre els productes".