A Wall Street li van millor els demòcrates

La presidència del republicà George W. Bush va començar amb la punxada de la bombolla puntcom, va seguir amb els atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001 i va acabar enmig de la gran crisi financera i econòmica iniciada el 15 de setembre del 2008. Tot i l’eufòria borsària entre els anys 2003 i 2007, el seu mandat passarà a la història com un dels pitjors per a la borsa americana. El S&P 500, índex diversificat de sectors que reuneix les empreses nord-americanes més grans per valor, va perdre un 40% durant el període al capdavant de la Casa Blanca.

Al llarg de la història, Wall Street no distingeix entre republicans i demòcrates, com podria intuir-se a través de les polítiques econòmiques que defineixen els dos partits. Uns, en principi, sempre més favorables a desregular i a abaixar impostos; altres, a pujar-los i establir més controls. A més, als EUA el poder legislatiu, en mans del Congrés, pot beneficiar uns sectors en detriment d’altres.

Dos exemples es van produir durant la presidència del demòcrata Bill Clinton, que va aconseguir ser el president més exitós per als inversors en borsa en l’última dècada de segle, amb un increment del 210%. En el seu mandat, que es va iniciar quan el país sortia de la recessió, va començar el primer gran boom d’internet i de les empreses emergents tecnològiques afavorides per la facilitat d’obtenir capital que finançava els seus projectes. També amb Clinton va acabar el procés de desregulació bancària, revocant la llei Glass-Steagall del 1933. Entre d’altres: imposava restriccions i alçava murs entre banca d’inversió i comercial; separava banca nacional i regional i impedia les relacions entre sector assegurador i bancari. Els experts continuen debatent si en aquesta decisió està el germen de la crisi de l’any 2008.

Un altre cas d’èxit

Després de Bill Clinton, un altre demòcrata, Barack Obama, es va erigir en un altre cas d’èxit per als inversors en borsa. No obstant això, en el seu historial es pot argumentar que va accedir a la presidència en el moment més baix del S&P 500 des del 1997: 837 punts. Avui, aquest índex està en 5.830 punts, vorejant rècord històric.

Qui hagués invertit en aquest índex 10.000 dòlars quan Obama va començar la presidència avui tindria 70.000 dòlars. L’increment no es deu només vuit anys després d’Obama, sinó que ha seguit durant les presidències de Donald Trump i de Joe Biden. Fins ara, les revaloritzacions de tots dos en borsa estan empatats; tot i que la situació podria variar fins al 20 de gener de 2025, data d’inauguració de Trump segon parteix o de Kamala Harris.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El bon desenvolupament del mercat en els últims vuit anys s’ha produït malgrat haver patit la pandèmia, que va gestionar Trump, i la invasió d’Ucraïna per part de Rússia seguit per la inflació i la pujada de tipus, gestionada per Biden. A un 2022 dolent, va seguir-lo recuperació el 2023 i el 2024. Les expectatives que l’augment dels tipus d’interès havien tocat sostre han impulsat la recuperació dels mercats aquest any unit a la millora dels resultats empresarials i el lideratge de les empreses tecnològiques.

Els mercats, que esperen que la Reserva Federal continuïn baixant tipus en el que queda d’any, aparentment no semblen preocupats pel que pugui passar el 5 de novembre. Tal com ha dit Larry Fink, president de la gestora més gran del món, BlackRock, el resultat no afectarà l’evolució de les borses. No importa qui guanyi les presidencials sinó el partit que controli el Congrés. Si els republicans tenen majoria, res estimula més els inversors que les propostes de Trump de continuar abaixant impostos i reduir burocràcia. Més dubtes generen les seves propostes d’augmentar les tarifes a la importació, l’inici d’una possible guerra comercial amb la Xina i la seva impredictibilitat. ¿I si guanya Harris? Biden segona part i certesa assegurada.