La moda ocupa el 52% dels locals a les grans artèries de BCN i Madrid

Les rendes als principals carrers comercials augmenten un 15% en relació amb el 2022 i un 6% respecte al 2023 / El passeig de Gràcia desbanca el Portal de l’Àngel com a eix prèmium per a les botigues de roba

La moda ocupa el 52% dels locals a les grans artèries de BCN i Madrid
5
Es llegeix en minuts
Judith Cutrona
Judith Cutrona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les botigues de moda regnen a les artèries comercials de Barcelona i Madrid. Més de la meitat dels locals de les dues capitals estan ocupats per aquests comerços, que acullen les principals marques, segons l’informe High Street 2023, publicat per les consultores aRetail i Gesvalt. Buscant ser l’atracció i alhora el reclam de visitants i locals, d’aquest estudi es desprèn que la moda acapara un 52,3% dels locals amb un total de 671 establiments entre les dues ciutats. Partint de les dades, Barcelona compta amb un 56,7% d’aquestes botigues (amb 395 locals) i Madrid, amb un 49,1% (amb 276 locals).

L’informe, que analitza el sector comercial a les grans ciutats d’Espanya i Portugal, posa el focus en els carrers més cèntrics i comercials. A la capital catalana són Pelai, l’avinguda Diagonal, Portaferrissa, Rambla de Catalunya, Portal de l’Àngel i passeig de Gràcia. I a la madrilenya són Ortega y Gasset, Preciados, Fuencarral, Serrano i Gran Via. En tots ressalta una tendència que no és nova i que fa anys que està consolidada: arrasa l’interès per les marques de moda per ubicar les seves botigues en aquests carrers. Així, aquest sector és el gran protagonista per sobre de la restauració, la llar, la cosmètica i els serveis (en aquests últims s’inclouen farmàcies, bancs, oficines i edificis institucionals, entre d’altres).

No obstant, amb el temps, aquestes artèries comercials també s’han anat definint i especialitzant en funció de l’interès que han despertat i han acabat creant els seus propis nínxols d’activitat. Un exemple és com les botigues de llar i decoració han establert el seu propi hub a l’avinguda Diagonal o com els locals de cosmètica han anat guanyant pes expandint-se per aquestes vies. El continu creixement del turisme és un factor que sens dubte està influint en el sector comercial, un sector actualment "sanejat" amb tendència positiva a tot Espanya, explica el director d’Inversió d’Espanya i Portugal de la consultora aRetail, José Burguete, a EL PERIÓDICO.

Tant Barcelona com Madrid mantenen actualment l’interès de les marques i han aconseguit anivellar-se. Malgrat que comparteixen una mateixa tendència, comparar les dues ciutats és difícil, matisa Burguete. Hi ha condicionants que cal tenir en compte. Madrid té 1,7 milions més d’habitants que Barcelona i més extensió territorial. A més, la capital madrilenya compta amb més zones comercials i amb "més mix" d’oferta, mentre que a Barcelona aquestes vies estan més enfocades cap a la moda. Cal afegir que totes dues mantenen una gran afluència turística que té el seu impacte en les vendes i en l’interès de les marques per establir-se.

Sigui com sigui, hi ha carrers encara més prèmium per a la moda que despunten respecte als altres: a Barcelona és el passeig de Gràcia. Acapara un 77,8% dels locals i desbanca el que ha sigut el carrer comercial per excel·lència: Portal de l’Àngel. De fet, encara el segueix molt de prop amb un 76% dels locals. Segons Burguete, el fet que el passeig de Gràcia reuneixi botigues més variades, atraient diferents consumidors, ha propiciat que a Portal de l’Àngel es trobi una oferta més concreta que pot atraure menys compradors. A la capital catalana, no perd tampoc el protagonisme el carrer Portaferrissa. Aquest carrer que va des de la Rambla fins a la Catedral i és per als vianants acapara un 63,2% de les botigues de moda. El carrer Pelai ho fa un 52,8% i Rambla Catalunya un 48,8%, mentre que Diagonal és on la moda té menys abast, amb un 29% dels locals.

Les dues artèries de Madrid

A Madrid, les dues grans artèries que reuneixen més locals en general són Gran Via (amb 191) i Serrano (amb 156), tot i que la moda es concentra especialment a Ortega y Gasset: el 75% dels 40 locals que té. Són principalment marques de luxe. On també es troben la majoria d’aquestes marques és a Serrano, que allotja un 61,5% de les botigues. Els comerços de moda més assequibles estan concentrats a Fuencarral, que, dels seus 130 locals, el 66% són d’aquest sector. A Preciados hi ha un 34,7% de botigues de moda i, a Gran Via, el carrer per excel·lència de la capital, representen un 20,9%.

En termes generals, la tendència és molt similar a tots aquests carrers. Sí que es distingeix com a Madrid el següent sector més present és la restauració, amb un 19,6% dels locals, mentre que a Barcelona els bars i restaurants ocupen la tercera posició amb un 13,9%. Destaca també el pes a la capital madrilenya de la categoria "d’altres" (que inclou establiments com botigues de souvenirs), amb un 17,4% dels locals. No obstant, a la capital catalana no apareix. A la ciutat comtal hi ha més serveis (15,1%) respecte a Madrid (10,1%), i la llar i la cosmètica comparteixen les últimes posicions a les dues ciutats tot i que té més pes a Barcelona.

Al cap i a la fi, Burguete afirma que, perquè la venda funcioni, és necessària una especialització que porti a consolidar el carrer i la seva oferta. "Les botigues són als carrers de botigues", afirma.

També cal tenir en compte que hi ha carrers molt consolidats per trams i que altres intervals d’aquest mateix carrer estan en la via de consolidar-se, com el tram de Gran Via entre Callao i plaça España. Això genera que hi hagi un "diferencial de rendes".

Notícies relacionades

Segons les últimes dades del primer semestre del 2024 publicades a l’informe European Retail Radar, de la consultora Cushman & Wakefield, a Espanya les rendes prime han augmentat un 15% respecte al 2022 i un 6% respecte al 2023, amb valors actuals de 255 euros per m² al mes a Madrid i 265 euros per m² al mes a Barcelona.

Burguete ha constatat que hi ha "una exigència més alta dels operadors" per establir-se en un local. Les preses de decisió es dilaten més en el temps amb la finalitat d’estar segur que les ubicacions són òptimes. "Ja no és obrir per obrir, es tenen molt en compte els plans d’expansió", afirma.