Junts i PNB recolzen renovar l’impost a la banca i tombar el de les energètiques

El Ministeri d’Hisenda ha pactat amb els grups parlamentaris de Junts i del PNB prorrogar l’actual gravamen sobre la banca (mitjançant la creació d’un nou tribut), però no el que s’aplica sobre les empreses energètiques, que, si no s’allarga, acabarà caducant el 31 de desembre.

L’acord polític es va materialitzar en el paquet d’esmenes tributàries que els diferents grups polítics van presentar ahir a la tarda al projecte de llei per a una fiscalitat mínima de les multinacionals. En particular, les esmenes registrades pel grup socialista sí que inclouen la creació d’un impost permanent sobre les entitats financeres, però no sobre les empreses energètiques.

En les últimes hores, el grup parlamentari de Junts havia fet arribar al Govern el seu rebuig total de donar continuïtat a l’impost energètic, si bé s’obria a prorrogar el que afecta la banca, sempre que s’introdueixin condicions que no penalitzin les entitats menys internacionalitzades. I aquest és l’esperit que sembla haver traslladat el grup socialista en les seves esmenes. En sentit contrari, els grups de Sumar, ERC i EH Bildu proposen que tant l’impost a la banca com al les energètiques siguin permanents. No en va, la continuïtat dels dos tributs forma part de l’acord per al Govern de coalició que van firmar Pedro Sánchez i Yolanda Díaz.

Votació d’esmenes

Així, tot i que l’acord d’Hisenda amb Junts i el PNB desemboca en la desaparició del gravamen sobre les energètiques, el cert és que la discrepància que plantegen Sumar, ERC i EH Bildu impedeixen garantir que aquesta condició es compleixi quan, finalment, es votin les esmenes en la Comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats, potser, la setmana vinent.

El grup basc va emetre un comunicat en el qual es va felicitar per haver aconseguit la concertació amb capacitat normativa dels impostos a grups multinacionals i banca, que seran regulats per les hisendes forals. "El gravamen a energètiques decaurà per factors aliens a la formació jeltzale, que havia mostrat la seva voluntat de convertir en impost i concertar l’esmentat tribut", va anticipar el PNB.

Els "factors aliens" guarden connexió amb la negativa de Junts a recolzar l’impost a les energètiques després de les amenaces llançades pel conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, de traslladar a Portugal inversions inicialment previstes a Tarragona si s’adopta l’impost permanent sobre el sector.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

No obstant, perquè tirin endavant les esmenes del grup socialista és imprescindible el suport parlamentari dels socis del Govern de coalició. El grup parlamentari de Sumar no només va presentar esmenes per donar continuïtat als dos gravàmens actuals (sobre banca i sobre energètiques). A més, plantegen que no es transformin en impostos, sinó que es mantinguin com a gravàmens (prestació patrimonial de caràcter públic no tributari). Si els gravàmens es converteixen en impostos, hauran de ser cedits a les hisendes forals, que podran modular-los segons els seus criteris. A Sumar no li acaba de fer el pes, ja que tem que els nous tributs podrien ser buidats de contingut al País Basc.

Les diferències entre PSOE i Sumar, que, en contra del que es podia esperar, no van presentar esmenes conjuntes, afegeixen una gran incertesa sobre el resultat final de la tramitació parlamentària dels gravàmens sobre banca i energètiques.