La sortida de Goirigolzarri deixa Torres i Botín com a últims presidents executius

Tot va començar amb la creació del Mecanisme Únic de Supervisió del BCE, que des de novembre del 2014 és responsable de controlar els bancs més importants de la zona euro, 10 d’ells espanyols. Oficialment, els supervisors comunitaris eren "neutrals" quant al model de govern corporatiu de cada entitat. Amb tot, des del principi van mostrar preferència pel sistema britànic, en el qual el president no té funcions executives sinó institucionals, mentre que el dia a dia el porta el conseller delegat.

Aquest model és contrari a la tradició espanyola, en la qual els presidents havien sigut els primers executius amb molts poders, mentre que els consellers delegats hi tenien un paper limitat. Els supervisors europeus no estaven habilitats per obligar les entitats a abandonar aquest sistema per l’anglès. No obstant, tenien marge per pressionar-los en aquesta direcció, entre altres raons gràcies al fet que tenen en compte el govern intern de cada entitat a l’hora d’imposar-los requisits de capital, amb l’argument que l’organització interna afecta que els bancs assumeixin més o menys riscos.

El BCE, en aquest sentit, prepara un pas en la mateixa direcció. Entre juliol i octubre va sotmetre a consulta pública un projecte de Guia sobre governança i cultura del risc, que substituirà un document del 2016. En aquesta guia és més clar que mai: "El BCE advoca fermament per la separació de funcions executives i no executives dins del consell d’administració, que implica que el president hauria de ser-ne membre sense poder executiu. Si bé reconeix que en alguns països la legislació nacional pot permetre que el president tingui funcions executives, el BCE considera que no és la millor pràctica i recomana revisar els casos existents".

Cal veure com afecta el pas de rosca que vol aplicar el BCE als presidents executius del Santander, Ana Botín, i del BBVA, Carlos Torres Vila. Tots dos van cedir poders el 2018 i 2022, respectivament, però continuen mantenint moltes competències. En tot cas, ahir va ser un moment de final de cicle després que José Ignacio Goirigolzarri anunciés al consell de CaixaBank la seva renúncia voluntària a la presidència del banc. L’entitat va confirmar que serà substituït per Tomás Muniesa, vicepresident des del 2018 i històric directiu del grup La Caixa. El relleu, que es farà efectiu l’1 de gener i va ser avançat per La Vanguardia, es produeix mesos abans que s’esgoti el mandat de quatre anys del banquer basc. Va ser nomenat conseller el desembre del 2020 i president el març del 2021, un cop consumada l’absorció de Bankia –que presidia– per part del grup català.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona desplega 86 Centres de Serveis a les Empreses per donar suport a la iniciativa emprenedora

L'espai creatiu on el futur pren forma

Pla estratègic

Diverses fonts vinculen el moment triat per Goirigolzarri per anunciar la seva sortida avançada al nou pla estratègic de CaixaBank per al període 2025-2027, que el banc té previst presentar a Madrid el 19 de novembre. Així, afirmen que l’executiu basc ha volgut tancar la seva etapa en l’entitat catalana abans que s’anunciï l’estratègia del banc. Gorigolzarri va acceptar la presidència de CaixaBank després de la fusió amb Bankia per facilitar que l’operació es culminés amb èxit i per sentit de responsabilitat cap als empleats del banc nacionalitzat, que presidia des del 2012. Però la seva intenció va ser ocupar el lloc de forma temporal, una idea que els seus últims gairebé quatre anys al capdavant del banc no li han fet canviar.