La gran banca pagarà més

En la presentació dels resultats trimestrals de CaixaBank, el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, es va queixar que l’impost permanent sobre les entitats financeres pactat entre el PSOE i Junts perjudica sobretot la seva entitat. "Podríem anomenar-la taxa CaixaBank", va indicar. Una comparació entre el futur tribut i el seu antecessor posa de manifest que la nova figura perjudica en alguna mesura les entitats més petites, alleuja les intermèdies i perjudica el compte de resultats de les de més mida.

Més entitats afectades.

El vell gravamen –pel qual Hisenda ha recaptat 1.695 milions el 2024– només afectava entitats amb una suma d’ingressos per interessos i comissions el 2019 que hagués sigut igual o superior a 800 milions d’euros. Això deixava fora entitats com ING i les caixes rurals. El nou tribut arriba a totes les entitats, al marge del seu volum de negoci. A més, s’estén a "les sucursals establertes en territori espanyol d’entitats de crèdit estrangeres".

Només els ingressos obtinguts a Espanya.

Tant el vell gravamen com el futur tribut coincideixen en el fet imposable que es grava: ve donat per la suma del marge d’interessos i del saldo de comissions obtinguts per l’entitat com a conseqüència de l’activitat desenvolupada a Espanya. Queda fora del perímetre el negoci que es porta a terme fora d’Espanya. Per això les entitats amb més pes del seu negoci espanyol en el compte de resultats, com CaixaBank, se senten en el centre de la diana.

Una nova deducció, de 100 milions.

El disseny del nou tribut inclou una deducció lineal de 100 milions, que es descomptarà dels ingressos nets per interessos i comissions. Així, si resulta una base imposable de 1.000 milions, aquesta quedarà reduïda a una base liquidable de 900 milions després de la nova deducció.

Com més ingrés, més tipus de gravamen.

El vell gravamen incorporava només un tipus fix, del 4,80%, que s’aplicava sobre els ingressos nets per interessos i per comissions. El nou impost incorpora una tarifa progressiva, amb quatre tipus impositius: de l’1% fins als 750 milions d’euros; del 3,5%, per al tram entre 750 i 1.500 milions; del 4,8% per al bloc entre 1.500 i 3.000 milions, i del 6% a partir de 3.000 milions d’ingressos nets. Fins ara, les entitats amb uns ingressos nets inferiors als 800 milions en quedaven fora. Això porta a una conclusió: totes les entitats més petites surten perdent amb el nou tribut i aquest pot comportar una certa millora relativa per a les mitjanes, amb uns ingressos nets entre 800 i uns 6.000 milions a l’any. En aquest límit se situaria el Sabadell. Les entitats més grans pagaran més. El Santander, per exemple, va obtenir el 2023 uns ingressos computables a l’efecte del gravamen d’uns 9.340 milions. Aplicar el tipus del 4,80% del vell gravamen representa una quota de 448 milions, mentre que la nova tarifa (descomptada la deducció de 100 milions) resulta una quota de 480 milions .

No és el mateix gravamen que impost.

Fins ara, el conegut com a impost extraordinari sobre la banca, en realitat no era un impost, sinó una "prestació patrimonial de caràcter públic no tributari". El gravamen el recaptava Hisenda i els seus ingressos estaven adscrits a finançar mesures contra la inflació per la guerra d’Ucraïna. Ara es pretén que sigui un impost "de naturalesa directa" i això obre la porta a concertar-lo amb les hisendes forals del País Basc i de Navarra, que tindrien competències sobre aquest.

Si cau la rendibilitat, l’impost afluixa.

Per evitar que l’impost es converteixi en una càrrega inassumible per a entitats en dificultats, el disseny pactat entre el PSOE i Junts inclou una clàusula de salvaguarda: si l’indicador de rendibilitat sobre l’actiu (ROE, per la seva sigla) cau per sota del 0,7%, l’entitat podrà aplicar-se una deducció extraordinària. Aquesta serà proporcional a la diferència entre el ROE de l’entitat i la referència del 0,7%.

Caràcter transitori.

El gravamen extraordinari va néixer amb vocació temporal. S’ha cobrat en els exercicis 2023 i 2024 (sobre ingressos nets obtinguts el 2022 i 2023). El nou tribut també neix amb una "vigència limitada", "sense perjudici que el legislador pogués avaluar en el futur manteniment", segons una de les esmenes del grup socialista. Així l’impost s’aplicarà sobre ingressos nets obtinguts el 2024, 2025 i 2026 (i es cobrarà a partir de les declaracions que es presentin el 2025, 2026 i 2027).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Dos pagaments a l’any.

Igual que ha vingut funcionant el vell gravamen, el nou impost es liquidarà en dos pagaments: al febrer i al setembre. Ara bé, el primer any (2025), el primer dels pagaments no es farà al febrer, sinó al juny, per donar temps a adaptar els procediments.