Consum d’electricitat

La producció rècord dels pantans que guarden energia cobreix les renovables

Les centrals de bombatge hidroelèctric van camí de tancar el 2024 amb el doble de generació que la mitjana dels últims 15 anys 

Estan formades per dues basses disposades a diferent altura

Aquesta tecnologia va generar fins a finals d’octubre 4.747 gigawatts hora, segons Red Eléctrica

Les centrals reversibles permeten emmagatzemar electricitat quan sobra i produir-la quan falta

La producció rècord dels pantans que guarden energia cobreix les renovables
4
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

No és la tecnologia amb més potència instal·lada, tampoc la que més electricitat produeix. I no s’ha construït ni una sola instal·lació nova en els últims anys. Però està encaminada a tancar l’any amb el doble de generació que la mitjana dels últims 15 anys. L’allau renovable impulsa el protagonisme de les centrals de bombatge hidroelèctric, una mena de bateries d’energia gegants que acumulen l’aigua en un embassament quan la demanda d’electricitat és baixa i la utilitzen per produir energia quan el consum de llum augmenta.

Fins a finals d’octubre, les també conegudes com a centrals reversibles van generar 4.747 gigawatts hora (GW h) d’electricitat, un 10% més que l’any passat per aquestes dates, segons les dades publicades per Red Eléctrica. El 2023 va ser l’any de més producció des que hi ha registres (2006), amb 5.200 GW h; però, en cas de mantenir-se la tendència actual, el 2024 podria superar aquest rècord i acabar en l’entorn dels 5.600-5.700 GW h de generació, el doble de la mitjana del 2007 al 2022 (2.795 GW h).

Les centrals de bombatge estan formades per dos embassaments disposats a diferent altura. L’aigua del dipòsit inferior bomba aigua al superior per emmagatzemar-la en les hores de menor demanda i en les hores de més consum aquesta aigua es turbina per produir electricitat. Amb 3.300 megawatts (MW) instal·lats a Espanya des de fa almenys una dècada, la raó del seu despertar ara s’explica pel pes més gran de les renovables en el mapa de generació espanyol.

Només en els últims cinc anys les tecnologies verdes han passat d’una potència instal·lada del 50% al 63,5%, gràcies al creixement de dos tipus d’instal·lacions: l’eòlica, amb un creixement del 22,9%, fins a 31.580 MW instal·lats; però sobretot la solar fotovoltaica, que s’ha incrementat en un 238%, fins a un total de 29.646 MW. I això es reflecteix en una producció neta que ha passat de representar el 37,5% del total el 2019 al 57,3% des de començament d’any. El problema és que ni eòlica ni solar són gestionables. No poden ser utilitzades sempre que es vulgui, sinó que només generen electricitat quan es donen determinades condicions de vent i sol. Per tant, la seva disponibilitat no coincideix necessàriament amb les necessitats de consum, cosa que provoca que hi hagi moments en què sobra producció i d’altres en els quals hi ha escassetat. I és en aquests casos en els quals el bombatge troba la seva finestra d’oportunitat, al permetre emmagatzemar electricitat quan sobra per produir-la quan falta.

Més rendible

Això és el que ha començat a passar en els últims mesos a Espanya. En les hores centrals del dia, quan la producció fotovoltaica supera la demanda, es crea un excés d’energia que deprimeix els preus de l’electricitat durant aquelles hores, en contraposició al que passa a primera hora del matí o de la tarda, quan no hi ha sol i creix el consum. En aquell moment, la tecnologia que sol marcar el preu de l’electricitat són els cicles combinats, que van ser ideats per produir de manera continuada (càrrega base), però que les renovables han desplaçat als pics de consum, cosa que eleva el preu de les seves ofertes al requerir una despesa de manteniment més gran.

I això convé a les centrals de bombatge, que poden consumir electricitat per bombar l’aigua al dipòsit superior a preus molt baixos (migdia) i produir-la per a la venda a preus alts (matins i tardes). De fet, concentrar la producció d’aquest tipus d’instal·lacions en hores punta impulsa un preu mig equivalent al 130% dels preus mitjans de la península Ibèrica, segons les estimacions realitzades en el pla estratègic 2024-2026 d’Iberdrola, la companyia propietària del complex més gran d’aquest tipus, conegut com La Muela i ubicat al municipi de Cortes de Pallars a València, que compta amb una potència de turbinación d’1,7 GW.

Notícies relacionades

Aquest fenomen d’excés de producció renovable en unes hores i dèficit en d’altres "serà molt més important d’aquí al 2030, cosa que augmentarà la necessitat de renovables gestionables per equilibrar l’oferta i la demanda", segons anticipava el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, durant la presentació del pla estratègic el març d’aquest any. L’objectiu espanyol és arribar a un total de 62.000 MW instal·lats d’eòlica i 76.000 MW de fotovoltaica el 2030, cosa que portaria les renovables a produir el 81% de l’electricitat a principis de la pròxima dècada.

Segons Galán, "un menor consum durant els caps de setmana amb el mateix recurs renovable també crearà una enorme oportunitat de desplaçament d’aquesta energia per cobrir la demanda de dilluns a divendres i els canvis estacionals, a causa de la climatologia, també requeriran tecnologies per equilibrar el sistema i, com a conseqüència, les necessitats d’emmagatzematge creixeran".