Obituari

Josep Ferrer: L’home que va internacionalitzar Freixenet

Va agafar el relleu de mans de la seva mare i la seva germana després de la mort del seu pare, el fundador, en la Guerra Civil, i no va desistir fins que va portar la companyia de Sant Sadurní d’Anoia a ser la marca de cava més venuda al món, cosa que va ajudar a popularitzar els espumosos catalans. Ha mort als 99 anys.

Va convertir la marca en un referent de la comunicació gràcies als anuncis de les Bombolles Freixenet

Josep Ferrer: L’home que va internacionalitzar Freixenet
3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Josep Ferrer Sala, copresident d’honor de Freixenet i impulsor de la companyia i de la seva internacionalització, ha mort als 99 anys. Així ho va comunicar ahir l’empresa en un comunicat. Nascut el 19 d’octubre de 1925 a Sant Sadurní d’Anoia, Ferrer va treballar en la companyia més de 70 anys i es va convertir en el gran artífex de Freixenet al situar la marca com a líder mundial del cava amb productes com Carta Nevada. Apassionat per l’empresa, les regnes de la qual va haver d’agafar després de la mort del seu pare i el seu germà gran en la Guerra Civil, aquest empresari no va deixar ni un dia d’estar pendent del grup. En una entrevista a EL PERIÓDICO al cap de poc d’anunciar la seva retirada deia: "Vull veure com ho fan els meus hereus". La seva gran característica va ser la seva aposta per la internacionalització. "La necessitat d’exportar la portem a les venes", afirmava. I al seu torn ho compatibilitzava amb el somni del seu pare: "Quan inaugurem els nostres cellers a Califòrnia el 1984, les primeres fora de Sant Sadurní, vaig sentir que el somni del meu pare es feia realitat".

Membre de la segona generació de la família fundadora que es va mantenir en el capital juntament amb les seves germanes, "Ferrer deixa una empremta inesborrable en la història de Freixenet, la marca creada el 1914 pels seus pares, Pedro Ferrer Bosch i Dolors Sala Vivé, a Sant Sadurní d’Anoia", destaca la companyia. L’empresari es va caracteritzar per "la dedicació i la passió pel cava i el vi", trets que han marcat el seu pas per la companyia.

Josep Ferrer va agafar el relleu de la seva mare i les seves germanes Pilar, Carmen i Dolores Ferrer –aquesta última, que coneixien com la tia Lola, era un nexe de tota la família–. Una vegada al timó, van aconseguir rellançar l’empresa després de la Guerra Civil en la qual van perdre el seu pare i el seu germà gran. L’entrada de Josep Ferrer en la companyia el 1947 va ser l’inici d’una nova etapa per a la companyia, de la qual el 1959 va assumir la direcció general i el 1978 va ser nomenat president.

Visió comercial

Va aconseguir la modernització de l’àrea de producció, l’ampliació del celler, l’impuls en les vendes i, en especial, l’expansió internacional. Amb una gran visió comercial, Ferrer també va aconseguir que el cava Freixenet arribés a ser el més venut del món, sent la internacionalització una gran contribució per al sector del cava.

Un altre dels seus èxits més grans va ser l’impuls de la publicitat de la marca, que es va convertir en un referent de la comunicació a Espanya gràcies als emblemàtics anuncis de les Bombolles Freixenet acompanyades de famosos nacionals i internacionals. També va ser un gran mecenes, en què va destacar la col·laboració amb el Liceu, el Palau de la Música, el Macba, el MNAC, l’Orquestra Simfònica Freixenet de l’Escola Superior de Música Reina Sofia i el club d’hoquei CE Noia Freixenet, entre d’altres.

Malgrat estar retirat del dia a dia de l’empresa des de 1999, Josep Ferrer –nomenat president d’honor de Freixenet– mai va abandonar la companyia, ja que va continuar formant part del consell de savis amb les seves germanes. El 2018 va tenir un important rol en l’aliança entre Henkell i Freixenet, que comparteixen el capital per meitats. També va protagonitzar la denominada guerra del cava que als anys 90 del segle passat el va enfrontar amb el seu principal competidor, Codorníu, a compte de la maduracció de les ampolles i l’ús d’algunes varietats de raïm, com el pinot noir, per elaborar el cava.

Notícies relacionades

José Luis Bonet, president de la Cambra d’Espanya, copresident d’honor de Freixenet i nebot del finat, ha destacat el seu paper com a "paladí de l’epopeia Freixenet" i el qualifica de "bona persona, amb gran intel·ligència de les coses i les persones, de gran cultura i gran compromís social".

Per la seva banda, el seu fill Pedro Ferrer, coconseller delegat del grup, destaca "el gran mèrit" que va tenir, en els anys 50, "d’aconseguir impulsar en àmbit mundial una companyia de cava de Sant Sadurní d’Anoia". L’altre conseller delegat per part de Henkell, Andreas Brokemper, ha sigut rotund: "Si pogués posar un nom a l’èxit mundial de Freixenet com a marca i del cava com a categoria, aquest és Josep Ferrer".