L’exportació de serveis no turístics es duplica en 10 anys

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, veu en aquesta evolució un canvi estructural en l’economia espanyola a favor d’una productivitat més gran. Hi coincideixen els serveis d’estudis de la fundació BBVA, Fedea, Funcas o el Banc d’Espanya, que posen l’accent en el valor afegit més gran i la qualitat més alta de l’ocupació que venen de la mà de la venda a l’exterior de serveis empresarials, financers, tecnològics, de transport, de telecomunicacions o de transformació i reparació de béns, entre d’altres.

"Aquestes partides componen el grup de serveis per a empreses intensius en coneixement, també conegut com a KIBS per les seves sigles en anglès (Knowledge-intensive business services)", remarca l’economista Asier Minondo, autor de l’informe El desempeño exportador de España: claves de un éxito, publicat per la fundació Fedea. Els KIBS –afegeix– generen coneixement i ocupació de més alta qualificació i salaris més elevats.

Segons les dades de la Balança de Pagaments del 2023, les exportacions de serveis no turístics es van concentrar en els serveis empresarials (36% del total), de transport (20,5%) i de telecomunicacions, informàtica i informació (21%). La resta correspon a serveis financers (6,30%), transformació, manteniment i reparació de béns (5%), patents (4%), serveis personals, culturals i recreatius (3,42%), assegurances i pensions (1,96%) i a construcció (1,38%).

En l’epígraf de serveis empresarials s’engloben activitats comercials, comptables, jurídiques, de publicitat i estudis de mercat i de patents, entre d’altres. El de transports recull nolis, passatges, serveis auxiliars i serveis postals i de correus. "No hi ha un sector miracle que expliqui l’auge d’aquestes exportacions. És una millora general", responia ahir el director general de Funcas, Carlos Ocaña.

Explosió de serveis

El 2013, l’economia espanyola exportava serveis no turístics per un valor pròxim a 46.000 milions d’euros. El 2023 aquesta xifra va arribar als 97.040 milions, la qual cosa implica un creixement del 111%. En el mateix període, l’exportació de serveis turístics va pujar el 65%, i la de béns va augmentar el 63%.

L’explosió del comerç internacional dels serveis empresarials, tecnològics, financers o de transport és un fenomen global del qual també participa l’economia espanyola. La principal raó és el desenvolupament de les tecnologies de la informació i de les comunicacions, que permet comercialitzar aquests serveis per via telemàtica, remarcava el Banc d’Espanya en una anàlisi publicada el juliol del 2023.

"La pandèmia va suposar un enorme experiment de treball en remot", diu Asier Minondo en la seva anàlisi sobre les exportacions espanyoles. "Quan un dissenyador de moda espanyol envia el seu disseny a una empresa italiana es produeix una exportació en remot", afegeix el professor de la Universitat de Deusto. Les dades mostren que aquesta manera d’exportar ha crescut de forma ininterrompuda des del 2015 i el seu creixement s’accelera a partir del 2020, amb la pandèmia. En canvi, s’observa un estancament en les operacions que requereixen el trasllat a l’estranger del client o del proveïdor. L’exportació de serveis no turístics ha passat de representar el 0,9% del PIB espanyol el 1995 a un pes actual en l’entorn del 6,5%. El Banc d’Espanya calcula que aquesta activitat va aportar 1,8 punts al creixement del PIB del 2022 (que va ser del 6,2%).

L’atracció d’inversions estrangeres més gran, l’accés al mercat llatinoamericà, l’absència de colls d’ampolla en l’oferta laboral i el cost competitiu de la mà d’obra són factors que, segons el Ministeri d’Economia, han ajudat en el fort creixement d’aquestes exportacions des d’Espanya. Amb tot, el pes dels serveis no turístics en el PIB és encara inferior al d’altres grans països europeus com Alemanya o França, si bé supera el d’Itàlia. "Hi podria haver un important marge de recorregut a l’alça [a Espanya], ja que el seu pes relatiu al producte es manté per sota del que s’observa a la zona de l’euro i les seves principals economies, amb l’excepció d’Itàlia", remarcava el 2023 l’anàlisi sobre les exportacions del Banc d’Espanya.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Valor afegit

Les exportacions espanyoles de béns només deixen al país el 65% del valor afegit que generen. L’altre 35% es queda als països d’on provenen els béns i els serveis que necessiten les empreses espanyoles per produir el que després exportaran. No obstant, en el cas dels serveis, el valor afegit domèstic s’eleva al 88,5%, apunta l’estudi realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de València i l’Ivie, dirigit pels professors Francisco Pérez i Iván Arribas.