Catalunya preveu demanar 8.481 milions al FLA el 2025, una mica més que enguany

De tota manera, encara està pendent d’executar la condonació de 15.000 milions de deute del FLA acordat entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez, que suposaria un estalvi financer d’uns 1.300 milions al llarg dels pròxims anys, que continua sense executar-se i que alhora està previst oferir a la resta de comunitats de règim comú (totes menys Euskadi i Navarra).

Al seu torn, la xifra sol·licitada al FLA pot variar, a banda de perquè se salta l’objectiu de dèficit, perquè la Generalitat manté negociacions amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI) per a un préstec de 430 milions, del qual ja ha firmat un tram de 250 milions i uns 100 milions més al juny. Tota la quantitat que es rebi per aquesta via reduirà la suma que s’acabi sol·licitant al FLA. Aquesta aportació té més bones condicions financeres que el FLA. Per exemple, la Generalitat no haurà de començar a tornar fons fins al cap de quatre anys d’haver-los rebre i en 19 anys en comptes dels 12 del FLA.

Del total de passiu de la Generalitat, situat en 88.952 milions d’euros el 30 de juny, 85 de cada 100 euros tenen l’Estat com a creditor, cosa que representa 75.813 milions. D’aquests deutes procedents d’instruments de liquiditat de l’Estat quedaven pendents, el 31 d’octubre, 50 milions del fons social del 2015; 37.663 milions del FLA del període 2021-2022; 16.767 milions més d’un altre dels instruments, la facilitat financera (dirigida a les comunitats que compleixen l’objectiu de dèficit) del període 2015-2022; 12.620 milions del FLA del 2023, i 10.128 milions més del FLA del 2024.

Tipus d’interès dels deutes

Els deutes pendents d’aquesta última etapa són els que compten amb més tipus d’interès, com a conseqüència de l’abrupta pujada del preu del diner del juliol del 2022 al setembre del 2023, amb el 3,159% en la del 2024 i el 3,497% en la del 2023. Els dels períodes anteriors són molt més baixos, amb el 0,834% respecte al fons social del 2015; entre el 0,109% i l’1,517% en l’etapa del FLA del 2012 al 2022, i entre el 0,257% i el 0,624% en el període 2015-2022 de la facilitat financera.

Malgrat el volum total de deute, la càrrega d’interessos es manté "relativament baixa", segons la informació facilitada als inversors. El 2023 es va situar en 744 milions, davant els 611 milions de l’exercici anterior, però en nivells continguts des del sostre a què es va arribar el 2014, amb 1.923 milions. La condonació del 20% del deute suposaria un gran alleujament financer en els pròxims anys.

Del total previst per al 2025 en el FLA, hi ha 8.048 milions que són per a venciments de deute. Dins d’aquest conjunt, el que pesa més són els mecanismes de liquiditat que tenen a l’Estat com a creditor, dels quals es tornaran 7.331 milions, cosa que representa 91 de cada 100 euros del passiu. Aquesta situació de dependència de l’Estat es mantindrà fins al 2035, segons les estimacions ofertes als inversors. A més de la suma destinada a venciments de deute, 8.048 milions, en la petició per al FLA també s’hi inclouen 308 milions per cobrir el dèficit establert del 0,1% del producte interior brut (PIB) i 125 milions més per altres conceptes.

El Govern, que fa uns dies va revisar a l’alça les previsions de creixement, fins al 2,7% el 2024 i el 2,2% el 2025, destaca que l’economia ha experimentat una "recuperació sòlida" i remarca que en el segon trimestre d’aquest any l’alça del PIB va superar en un 7% la de l’últim trimestre del 2019, el preu a la crisi provocada per la covid. Al seu torn destaquen que Catalunya ha registrat un creixement superior al de la zona de l’euro en els últims tres anys.

Notícies relacionades

La ‘start-up’ SeQura obté 410 milions de finançament

Illa: "No tenim vocació de fer miracles, sí de treballar"

Recuperació de l’economia

L’Executiu català atribueix a la diversificació de la seva economia la capacitat de recuperació. I destaca el pes de la indústria, amb el 18,6% del total, i el 16,1% si només s’hi inclou la manufacturera, així com la del comerç. El sector dels serveis, que és el que aporta una part més gran del PIB, experimenta importants alces després d’uns tres últims anys d’intensa recuperació passats els efectes de la pandèmia. En el costat de la demanda, el Govern remarca l’empenta de la demanda interna, recolzada en la creació d’ocupació i pujades salarials, així com la inversió, especialment en equipament. La demanda externa, en canvi, s’ha vist afectada per una disminució de la demanda per part de socis comunitaris, si bé destaca el consum relacionat amb el turisme, un dels motors del creixement. També expliquen que la inflació ha tornat els nivells anteriors a l’enlairament produït per la guerra a Ucraïna.