Espanya i França busquen una "ruta marítima alternativa" per al BarMar

La interconnexió entre Barcelona i Marsella va ser anunciada pel president del Govern, Pedro Sánchez, el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre portuguès, António Costa, en plena crisi energètica com un tub submarí entre les dues ciutats, i enterrava, així, el polèmic projecte nonat del MidCat, que havia de travessar el Pirineu, així com el brevíssim plantejament sorgit després de la guerra per unir Barcelona i Livorno (Itàlia).

Amb una longitud de 450 quilòmetres, capacitat per transportar fins a dos milions de tones d’hidrogen renovable i una estació de compressió ubicada a Barcelona, aquesta infraestructura es va dissenyar perquè es prolongués a 2.600 metres de profunditat al mar Mediterrani, però ara els operadors francesos Terega i GRTgaz i l’espanyol Enagás valoren la possibilitat de realitzar el traçat "al llarg de la costa espanyola i francesa", segons va anunciar Brimont.

Fase d’enginyeria

"En el BarMar hem iniciat la nostra primera fase d’estudi per avaluar quina de les dues rutes és millor per al projecte. És una fita important, que suposa una inversió significativa per la nostra banda i demostra que el projecte està realment ben definit", va afegir. La interconnexió entre Barcelona i Marsella ha finalitzat el que es denomina fase d’"enginyeria conceptual" i s’endinsa ara en els primers passos de la fase d’"enginyeria bàsica", que implica determinats procediments administratius relacionats amb permisos, consultes públiques i avaluació d’impacte. Per portar a terme aquests estudis, el projecte ha sol·licitat ajudes al fons Connecting Europe Facility de la Unió Europea, després que la Unió Europea l’inclogués en la llista de 166 projectes estratègics que podrien rebre en el futur finançament europeu.

A la connexió marítima entre Espanya i França s’uneix una altra d’uns 248 quilòmetres entre les localitats de Celorico da Beira, a Portugal, i Zamora, a Espanya. Entre les dues interconnexions es necessitarà una inversió estimada en uns 2.500 milions d’euros, dels quals 2.135 milions corresponen al tub del nord-est peninsular i 350 milions més a la connexió oest. I totes dues formen part, al seu torn, del projecte H2Med, que amb 5.500 quilòmetres de xarxa planeja transportar hidrogen verd de Portugal a Alemanya i que s’espera que estigui en funcionament el 2030.

L’anunci de Brimont sobre una nova ruta alternativa per al BarMar va tenir lloc durant una sessió informativa de la consulta pública (Call for Interest) no vinculant que es va obrir ahir fins al 18 de desembre per conèixer l’interès real, de productors, consumidors i comercialitzadors, en l’hidrogen verd al llarg dels quatre països (Portugal, Espanya, França i Alemanya).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’objectiu de la consulta és tenir una idea "precisa" de les necessitats per justificar la construcció d’aquesta infraestructura. I per a això, els quatre països han demanat a les empreses interessades a participar en un futur mercat d’hidrogen conèixer no només la seva capacitat potencial de producció o consum, sinó també on s’ubiquen els projectes, el tipus de sector al que es dirigeixen, els corredors internacionals que utilitzarien o el període dels potencials contractes, entre altres qüestions.

"El secret del tub és l’escala. No són importants només els volums, sinó també quan arribaran perquè aquest corredor actua com a catalitzador sobre on seran els mercats i les capacitats de producció i consum en el futur", va aclarir el representant de l’operadora portuguesa REN, Pedro Furtado. El resultat es coneixerà a principis del 2025.