La pressió del camp aconsegueix que la UE suavitzi quatre lleis ambientals

"El treball polític per la transició ecològica ha xocat amb aquest problema des de fa dècades", prossegueix Soto. Hi ha sectors, com l’energètic i el de la indústria del motor, però també l’agrícola i el forestal, "que tenen molts contactes a Brussel·les i que, quan els expedients estan encara oberts, hi incideixen", assenyala el veterà activista.

Períodes d’adaptació

En els últims dos anys ha passat amb almenys quatre normatives comunitàries, que o bé han sigut modificades durant la tramitació per rebaixar-ne l’ambició climàtica o directament s’ha ajornat l’entrada en vigor. Els moviments ecologistes ho atribueixen a la pressió dels lobbies, però aquests asseguren que abans d’aplicar alguns dels requisits previstos en aquestes normes (alguns de draconians) s’haurien de preveure períodes d’adaptació dotats amb mitjans i fons suficients.

"Com a productors som els primers interessats que no hi hagi ni sequeres ni inundacions, com les que ens han afectat aquest any, però creiem que cal arribar a un equilibri", argumenta José Manuel Roche, secretari de Relacions Internacionals de la Unió de Petits Agricultors (UPA). "Estem, doncs, plenament d’acord a avançar de manera dialogada cap als objectius de l’Agenda 2030 i en el Pacte Verd, però abans d’eliminar determinats productes, hauríem de tenir garantit com tractar les plagues o les males herbes o com combatre les malalties ramaderes", prossegueix Roche.

Tractorades a mig Europa

El cas més recent de marxa enrere fet per la Comissió Europea ha sigut el de la PAC, la Política Agrària Comuna. "Ja d’entrada, abans fins i tot que es comencés a parlar de la reforma del programa, els lobbies es van oposar a reduir els plaguicides i millorar el benestar animal, una pressió que va aconseguir que aquestes dues propostes ni tan sols arribessin a ser presentades per la Comissió malgrat les promeses anteriors", explica Soto.

I quan es va acordar finalment el text definitiu de la nova política agrària no van trigar a arribar les mobilitzacions, les tractorades i les carreteres tallades a mig Europa. Al cap de poques setmanes de l’inici de les protestes, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anunciava una suavització del pla, del qual quedaven exemptes les explotacions de menys de 10 hectàrees. O el que és el mateix, uns 345.000 agricultors espanyols, més del 50% dels beneficiaris de la PAC, es van deslliurar d’haver de complir els requisits més exigents de la normativa, com el de mantenir una coberta vegetal en els camps plantats amb arbratge o el de realitzar una rotació de cultius en el cas dels cereals.

"Hi ha també dues directives més, molt ambicioses totes dues, que es troben en aquest moment en uns llimbs: la coneguda com a directiva d’auditoria preventiva i la que busca combatre la desforestació massiva en llocs com la selva amazònica", remarca el portaveu de Greenpeace. En el cas de la primera, el seu objectiu és que les empreses previnguin, corregeixin i reparin els efectes adversos en el medi ambient, i també en els drets humans, que s’originin de les seves operacions, de les de les seves filials, i de les que portin a terme els seus socis comercials internacionals. La norma es va aprovar definitivament el juliol passat, després d’un llarg debat de més de dos anys i de patir diversos bloquejos. El resultat va ser un text diluït, que, en principi, hauria de començar a aplicar-se a partir del 2027, però ja hi ha indicadors que han encès les alertes que pugui fer-se enrere", denuncia Soto.

Defensa de la biodiversitat

Notícies relacionades

La ‘start-up’ SeQura obté 410 milions de finançament

Illa: "No tenim vocació de fer miracles, sí de treballar"

Un altre projecte paralitzat en aquests moments és la llei que té previst obligar les empreses a comprovar i demostrar que els productes com el cafè, el cacau o l’oli de palma que comercialitzin a la Unió Europea no provenen de produccions que estiguin generant desforestació. El 3 d’octubre passat, la Comissió va decidir posposar l’entrada en vigor d’aquesta directiva, que establia un precedent a escala mundial en la protecció de la biodiversitat. Pressionada per lobbies agrícoles i de la gran distribució, Brussel·les va decidir endarrerir-la un any, fins al desembre del 2025. "Aquí hem estat d’acord ecologistes i agricultors, perquè tampoc a nosaltres ens interessa que continuïn arribant productes d’aquestes regions, que, a més d’amenaçar la biodiversitat, es cultiven sota criteris molt més laxos que els d’aquí", remarca el secretari d’assumptes internacionals d’UPA.

També recent, i molt polèmica a Espanya, va ser la revisió de la directiva d’emissions industrials del 2023. Inicialment, "la CE va presentar una proposta ambiciosa que rebaixava els llindars perquè les explotacions ramaderes estiguessin sota aquesta directiva, però en l’últim moment es van elevar aquests llindars i el boví continua exempt, com quan es va posar en marxa la directiva el 2010". "Això ha fet que moltes de les macrogranges que operen a Espanya puguin continuar fent-ho sense haver de preocupar-se gaire per les seves emissions contaminants", assenyala l’ecologista.